Preocupadíssims per la fractura (si no és de Veneçuela)

BarcelonaVeneçuela torna a copar les portades. L'interès de l'assumpte, en el tauler global, és innegable. Però la profusió amb la qual els diaris parlen del tema té a veure més aviat amb qüestions relacionades amb la política espanyola. Cap diari dona suport a Maduro i, en canvi, com que hi barregen Sánchez pel mig, són capaços d'oferir titulars perfectament antitètics. 'El País' diu que "Sánchez promou que la UE reconegui el líder opositor" i l''Abc' escriu que "Sánchez evita reconèixer Guaidó i molesta Brussel·les retardant el pronunciament de la UE a favor del president interí". En què quedem? Promou o retarda?

Després hi ha l'assumpte de si es tracta o no d'un cop d'estat. L'oposició recolza el seu argumentari en diversos articles de la Constitució per defensar que no ho és. I, certament, els militars no els fan costat. Es refereixen, per exemple, a l'article 233: allà es fixa que si hi ha una "falta absoluta" del president l'Assemblea Nacional pot nomenar-ne un. Els casos que se citen són la mort, la seva renúncia, la destitució per sentència judicial, la incapacitat física o mental... Maduro pot ser moltes coses –començant per un president atrinxerat mitjançant unes eleccions inacceptables–, però el que no és de cap manera és absent. Falta absoluta? El que hi ha és excés! En tot cas, diaris que en el cas català han escrit cada tres línies el mantra del cop d'estat –malgrat l'absència de violència o de sotrac de cap institució espanyola– ara actuen amb molta cautela, només per lubricar un accés de l'oposició al govern que –com acostuma a passar quan hi ha injustícies flagrants i autoritarismes empedreïts– s'ha de fer violentant el govern. Veig que 'El Punt Avui' i l'ARA posen l'èmfasi en la divisió al país. Aquest assumpte està absent a les portades de Madrid. I mira que estaven preocupats per les fractures.