La caverna pot dir on és l'Associació de Víctimes de l'1-O?

BarcelonaAquesta absurda piràmide invertida que és la causa general contra el Procés s'aguanta per un vèrtex discursivament feble: l'existència de violència en les jornades del 20-S i l'1-O. Però com que la piràmide es clava en una crosta judicial amb dècades de pòsit autàrquic, la construcció sembla que aguanta. I hi ha la premsa de Madrid apuntalant tot l'engendrament.

Per exemple, subtítol de 'La Razón', parlant de l'Advocacia de l'Estat: "Redueix a 'incidents d'ordre públic' la 'violència' amb la qual els fiscals apel·len fins a 16 vegades". O "El govern [espanyol] va esborrar 'violència' de l'escrit de l'Advocacia", a 'El Mundo'. A l'Abc hi posen el cotxe de la Guàrdia Civil abandonat amb armes davant d'Economia. Aquesta és l'única violència que poden consignar: un vidre trencat i uns quants adhesius. Els diaris, més enllà de donar les versions d'uns i altres, haurien de tenir mecanismes per poder explicar si hi va haver violència o no. Si és tan evident que el procés per la independència ha comportat agressions, ¿on és l'Associació de Víctimes de l'1-O? (Pista: no pas entre les files unionistes). Però si durant mesos han negat la violència exercida per l'Estat –sota criteris inequívocament polítics– no és d'estranyar que ara s'inventin el que calgui per justificar la seva prosa sobre el colpisme imaginari. Hi ha mentida, però, sobretot, una abdicació del paper fonamental de la premsa, que és explicar què va passar (i què no). Si aplaudeixes que demanin 177 anys de presó per uns actes violents, el mínim que podries fer és llistar quins justifiquen una petició tan estrafeta.

(Coda. Després hi ha el menyspreu per les matemàtiques. Diu l''Abc' que l'executiu demana la meitat de penes que la Fiscalia. Però quan ells mateixos fan la suma –117 contra 177– no costa gaire de veure que en realitat demana dos terços de la pena, no la meitat).