Passejant l'odi (pels quioscos)

BarcelonaEl titular del dia és, esclar, “El separatisme passeja el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les”, que figura a la portada d’'El País': en el soterrani del seu desprestigi sempre hi ha lloc per sembrar una nova planta. Només cal respirar l’oxigen de la premsa internacional per trobar, per exemple a l’italià ‘La Reppublica’, una crònica on s'explica que “música, instruments i cors animen el parc del Cinquantenari, on s’encomana l'alegria dels manifestants”.

‘El País’ parla d’odi, però fa temps que ha cedit els editorials a un èmul d'Arturo Pérez-Reverte. Només així s’explica que el text “Èxtasi del despropòsit” conclogui amb aquest desaire, que deixo en versió original, perquè la prosa ‘cipotuda’ –en genial i gràfica definició d’Íñigo F. Lomana– fa de mal traduir: “La secretaria general de Esquerra, Marta Rovira, anuncia en lenguaje bélico que pretende «arrasar». Está mucho mejor cuando prorrumpe, como eficaz técnica argumentativa, en sonoros llantos. Menuda tropa”.

El diari de Prisa avança ‘La Razón' un cop més i per la dreta, que ja té mèrit. El de Planeta ho deixa en el modest titular "L’eurofòbia de Puigdemont", que es limita a condemnar una sola persona i no pas 45.000. Per cert, cap diari de Madrid posa l’espectacular xifra en portada, sent com és una dada fonamental. I les fotos que inclouen en primera pàgina tenen el pla ben tancat, per evitar mostrar la gentada. Devien tenir els grans angulars a reparar, aquell dia.

És l’estratègia Trump, que acusa la premsa d’emetre notícies falses per imposar el seu vergonyós “joc de fets alternatius”. Aquí parlen d’odi per odiar ells impunement i a cor des dels quioscos. Els preocupa la ultradreta belga, però acoten el cap davant la ultradreta espanyola.

"El llenguatge de l’odi arriba abans que les bombes", escrivia Ryszard Kapuscinski.