Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Parla la discreta amiga entranyable del rei

El Mundo entrevistava ahir Corinna zu Sayn-Wittgenstein. La transacció era clara. Sucosa exclusiva a canvi de massatge : tot calculat al mil·límetre per oferir una imatge tan pura d'ella que no vaig poder evitar sortir al carrer i suplicar, braços alçats, la seva beatificació en vida. La peça s'hi referia com a "princesa", "sa altesa sereníssima" o el més terrenal "consultora internacional", i només al paràgraf onzè es recollia una cita seva dient que manté una relació "d'entranyable amistat amb el rei". Cap detall sobre el nivell d'entranyabilitat, però sí una pista, més tard: "Sóc una dona discreta i lleial". Tot i haver-hi jutges pel mig, la crònica tenia el to rosaci propi del paper couché : "A la seva casa de Mònaco, amb vistes al mar Mediterrani, la consultora encara és més alta i esvelta". És sabut que una casa a Mònaco eleva de tres a cinc centímetres. Altres floretes que li tiraven: "D'aspecte molt germànic: cabells rossos, ulls blaus, front clar", "De suaus i educades maneres" i "Dona d'indubtable bellesa i intel·ligència". Com no enamorar-se'n? Com pot haver pecat de pensament, obra o entranya algú amb aquests ulls intensos com el Mediterrani, vist des de Mònaco?

Al racó de pensar

JOSÉ LUIS ALVITE

COLUMNISTA DE 'LA RAZÓN'

"Faig el que puc, amb la silvestre naturalitat amb la qual, quan era petit, m'abaixava els pantalons i feia de ventre allà on fos que en aquell moment se'm desfermava el ventre"

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF