'El País' i 'El Mundo' es barallen per Elsa Artadi

BarcelonaEl 'recadito' del dia el dona en aquesta ocasió 'El País', amb el titular: "El govern toleraria un paper simbòlic de Puigdemont". El subtítol amplia: "Rajoy està disposat a mirar cap a una altra banda si no se li dona a l'expresident un reconeixement administratiu". I la primera frase remata: "El govern no té res en contra que la majoria independentista del Parlament de Catalunya pogués votar l'eventual investidura d'Elsa Artadi com a presidenta de la Generalitat". Captin el to displicent i de graciós rei –"toleraria"– que desprenen tots tres enunciats. I amb quina finesa s'assenyala Artadi com a presidenta. "No hi té res en contra": oh, gràcies, gràcies! La foto d'ella, d'un pam d'alçada, pretén ser la vaselina que lubriqui mediàticament el tema.

Però no tota la premsa de Madrid s'hi posa tan de cara. El perfil d''El Mundo' el signa Losantos i desprèn un tuf masclista ja des del títol: "La pubilla entranyable". L'arrencada és de jutjat de guàrdia. "Encara que vagi d'Evita de Harvard, Elsa Artadi ni tan sols arriba a María Estela Rodríguez de Perón. La diferència és que la segona esposa de Juan Domingo Perón tenia la legitimitat conjugal com a fonament de representació política i Artadi només pot exhibir la il·legitimitat del cop d'estat en el qual va participar i pel qual ha de ser jutjada pròximament".

Per cert, del perfil de 'La Vanguardia', dos fragments: "Potser (...) perquè Elsa tenia clar que el primer era la seva carrera, el matrimoni no va prosperar i es van separar fa quatre anys". I també: "La candidata ha preferit no tenir fills per dedicar-se a la seva carrera professional". Deixant de banda que té 41 anys i, per tant, temps de tenir fills naturals –no diguem ja adoptius– i que els motius per no tenir-ne fins ara poden ser múltiples (i sense necessitat d'haver-los de justificar!). Aquesta contraposició entre carrera i família ¿l'aplicarien a un home?