Obituaris emblanquinats
"Política amb cor ciutadà", "Incansable", "persona excepcional"... Els titulars dels obituaris dedicats a Mercedes de la Merced elogiaven la finada, d'acord amb les lleis del gènere. Fins i tot El País era generós i incloïa un article d'Ana Botella, alcaldessa de Madrid (irònicament, un càrrec al qual la difunta aspirava). Però el cameo de Botella per can Prisa -El Mundo sembla el seu hàbitat natural- no era el més sorprenent. Jo em quedo amb la següent frase del diari de Pedrojota: "Fa unes setmanes se la va veure declarar en el cas Bankia, en què va reconèixer que havia perdut, com milers de persones, els estalvis". Home, no. Una cosa és ser cortès amb qui ja no es pot defensar, i l'altra ofendre la intel·ligència del lector. Aquest redactat, que la dibuixa com una víctima, amaga una dada bàsica: De la Merced era consellera de Caja Madrid i declarava com a imputada. Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu (menys si són preferents, que ja les ha vist prou).
L'idil·li (amb trampa) entre Chacón i 'El Mundo'
El Mundo -d'entre els diaris de Madrid- va rebre en exclusiva la carta de Carme Chacón, en què criticava el seu company de files -és un dir- Pere Navarro. No sembla una tria òbvia, oi? Però amb El País fent pinya amb Rubalcaba, i amb Público liquidat com a diari de paper, a Chacón se li acaben les finestres a la (seva) capital. El Mundo no només li publicava la carta: la posava en portada i tot, ja que així desgastaven Rubalcaba. Però, ai las! Si Chacón confiava que això afavoria les seves opcions... El rotatiu entrevistava el mateix dia Emiliano García-Page, alcalde de Toledo i desfullador oficial de margarides successòries rubalcabesques. No el nomenaven hereu, però poc n'hi faltava.
