Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

No només Telecinco contraprograma

Les aparicions dels membres del Govern a les ràdios són resultat d'un delicat equilibri operat pels caps de premsa que busca la màxima efectivitat, seguint el principi bàsic -útil en qualsevol ball- de no trepitjar-se els uns als altres. Per això ahir va sobtar que, el matí en què Artur Mas parlava per Catalunya Ràdio, el seu company de federació Josep Antoni Duran i Lleida desfilés pels micròfons de RAC1, del Grupo Godó. Segons les estadístiques de l'Ara.cat, la batalla per l'audiència l'ha guanyat el president. De Catalunya.

L'Uri

Als anys 80, El Periódico va començar a referir-se a Felipe González senzillament com a "Felipe", en titulars. Era una maniobra brillant: es podia justificar perquè González a seques podia ser ambigu, i incloure el nom i el cognom, massa llarg per a un titular. Però el cert és que aquest "Felipe" descastat el convertia en proper, l'investia d'una aura de compañero : eren unes enginyoses colzeres mediàtiques. Un altre cas de rebateig amb intenció va ser el del pres d'ETA Iosu Uribetxeberria: la premsa de Madrid es complaïa a anomenar-lo pel segon cognom, Bolinaga. La mesura era inequívocament punitiva: el despullava de la sonoritat basca del seu primer cognom. En aquesta línia, ahir El Mundo dedicava una nova portada a fer pressing al clan Pujol i en el titular parlava d'"Oriol", a seques. Costa pensar que és només qüestió d'economia de caràcters en un títol de portada. Cap diari editat a Catalunya li escapçaria el Pujol, en un titular. Aquest "Oriol" a seques subratlla amb intensitat la seva condició de fill. Oriol, el noi. La qual cosa reforça la idea que intenta difondre el diari de Pedro J. que els cadàvers -o els milions- a l'armari són cosa de família.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF