'El Mundo' legitima el 'deep state' (i potser part del PSOE també)
BarcelonaAvui, nou diumenge de me se cuadren. Tant La Razón com l’Abc treuen portada amb el rei, amb motiu de les forces armades. No hi ha notícia: només el cromo col·leccionable de Felip VI amb vestit militar i mascareta. Els dos diaris destaquen la mateixa declaració: "Som un gran país que sabrà superar els temps difícils i vèncer les dificultats". La frase és pur coelhisme, i la pots endinyar tant davant d'una pandèmia com d'una crisi econòmica o d'un últim lloc al festival d’Eurovisió. Que un diari la destaqui en portada, assenyalant-la com a principal pastura intel·lectual per a un diumenge, evidencia fins a quin punt se sent la urgència d’apuntalar la institució.
Però el meu raconet de diari preferit d’aquest diumenge és un subtítol d’El Mundo. La portada la dediquen a carregar contra Marlaska. És l’habitual trabajito amb fonts anònimes. Li retreuen que intentés ser ministre ja amb Rajoy, per exemple. I citen se suposa que un membre de l'executiu actual, a qui no identifiquen, que deixa anar: "Ser ministre no és el mateix que ser jutge, s’ha de tenir mà esquerra. La Guàrdia Civil és quasi un estat dins de l’Estat. Mai no la pots controlar del tot". Oh, my. La sacralització d’un cos policial rural creat per protegir els terratinents i perseguir el bandolerisme resulta profundament pertorbadora. Però que un ministre defensi entre línies la seva autonomia al marge de l’Estat és ja de traca i mocador. I de dimissió, probablement.
Aquests dies els mestretites –sempre de la mateixa bancada– s’escandalitzen quan algú compara la situació als Estats Units amb qualsevol altra cosa: es fixen en el grau per no mirar l’essència. Però, aquesta brutalitat/arbitrarietat policial, ¿no té exactament el mateix origen, que no és altre que la impunitat beneïda per uns polítics inoperants o incendiaris?
