'El Mundo' i el Dia Internacional Contra els Canals Autonòmics
Quan d'adolescent jugava al pòquer (ehem) el pitjor que podia passar-me és guanyar, posem per cas, 2.000 pessetes. Corria l'endemà a comprar-me un disc però, al cap d'unes hores, em deia que me l'hauria comprat igual i, per tant, que invertiria els beneficis a anar a fer unes creps. I així, 2.000 pessetes acabaven generant compres per valor de 10.000. Una comptabilitat similar, però sense l'excusa de l'acné, és la que aplicava El Mundo ahir, en el seu ja tradicional Dia Internacional Contra els Canals Autonòmic. Anava comparant subvencions d'aquestes cadenes un cop i un altre, fins que semblava que elles soletes eren responsables del deute a les farmàcies, la congelació de les pensions i el magre pressupost contra l'exclusió social, per posar tres exemples del reportatge. L'editorial es titulava "El cost de les televisions autonòmiques és escandalós" i renyava TV3 pels 7,8 milions de dèficit del 2012, però en canvi dels 113 milions de TVE no en deien ni mu. Tot i així, el principal defecte de forma era no recordar enlloc que El Mundo té interessos en el camp de la televisió privada. Aznar els va premiar amb una de les primeres TDT, que no van saber convertir en rendible, de manera que ara viuen de la dubtosa pràctica de rellogar-ne la freqüència. I Marca TV, un altre dels seus canals, podria tancar tan aviat com a finals de mes. Per a algú que pretén donar lliçons sobre sector audiovisual, l'expedient resulta més aviat magre.
Al racó de pensar
Hermann Tertsch
TERTULIÀ A 'EL GRAN DEBATE'
"Franco era un colpista com Companys, però l'un va guanyar i l'altre va perdre"
