10/07/2019

'Menes': els nens que també han perdut el dret a una cobertura justa

2 min
La crisi dels MENA arriba a les entitats de nois extutelats

BarcelonaDeshumanitzar els marginats és una estratègia habitual, sigui per facilitar l'adopció de polítiques repressives, sigui per protegir la nostra consciència de sentir-nos interpel·lats per la seva desgràcia. Parlem aquests dies dels 'menes', un nom que ve de les desafortunades sigles MENA (menor estranger no acompanyat). Pur llenguatge asepticoadministratiu per designar uns nens desemparats, alguns dels quals –una minoria– cauen en la delinqüència. Visc al Raval, així que ningú m'ha d'explicar el deteriorament de l'espai públic, perquè l'he comprovat de primera mà. Però si neguem drets a les persones que no tenen encara 18 anys, també és perquè els deslliurem de certa responsabilitat. I, per tant, de la delinqüència que puguin exercir alguns d'aquests nois –perfectament atribuïble a la seva desesperada situació– també cal culpar-ne el sistema. O sigui, les institucions.

"La vida dels 'menes' a Barcelona: roben de nit i dormen de dia en una església del centre", titula 'El Caso', que és una de les capçaleres pescaclics d''El Nacional'. Em sembla una formulació tòxica i estigmatitzadora tenint en compte que la majoria d'aquests nois –el 82% segons dades oficials– no han delinquit mai. Cobertures així alimenten els missatges del tipus "els paguem perquè vinguin a robar o violar" i similars, que proliferen últimament en comptes anònims (o ja ni això) de les xarxes socials, amb flaire d'extrema dreta i racisme. L'etiqueta 'mena' hauria de fer-se servir només com a manera d'identificar la seva situació administrativa. A partir d'aquí, la delinqüència d'alguns individus concrets d'aquest col·lectiu ha de ser explicada, ja que crea alarma social (justificada) i, a més, perquè silenciar-la dona ales als discursos xenòfobs. Ara bé, igualar 'mena' a delinqüent és robar un nou dret a infants o joves que són, fonamentalment, víctimes.

stats