L'unionisme celebra un gol Suprem en pròpia porta

BarcelonaLa decisió de retirar l'euroordre de detenció de Puigdemont té una lectura clara: el govern espanyol tenia clar que la justícia belga no veuria el delicte de rebel·lió enlloc, així que aquesta construcció jurídica de l'Estat quedaria despullada com el que és: no una qüestió de llei, sinó de repressió política. És un revés evident. Així que els diaris de Madrid s'havien d'apressar a capgirar-ho. "El Suprem atrapa Puigdemont i el fa ostatge del seu propi joc", titula El Mundo. Fer servir atrapa com a verb quan el que passa és que no et deixen atrapar-lo resulta una prova més del Màtrix unionista. També El Periódico intenta relativitzar la derrota judicial espanyola amb el titular "El Suprem deixa als llimbs Puigdemont". És la mateixa tesi que El Mundo i dibuixa el tribunal espanyol com si mantingués la iniciativa, quan en realitat allò que fa és reaccionar per esquivar el ridícul. En aquest sentit, La Vanguardia, amb "Puigdemont només podrà ser detingut si torna", recull adequadament que la notícia és positiva per al president català.

A El País també li cou que l'Estat s'arronsi, esclar. I per això publica una tribuna ciutadanòfila titulada "Alícia a la Bèlgica de les meravelles" en què el subtítol diu: "Puigdemont ha escollit per buscar suports un dels cors, junt amb el Regne Unit, de la hispanofòbia tradicional". Vas passant paràgrafs a l'espera que et justifiquin això de l'odi a Espanya i, al final, resulta que això de Puigdemont és una venjança pels terços de Flandes. Es veu que amb 500 anys no han tingut temps per pair-ho i els belgues han estat esperant pacientment cinc segles per fer el seu rebota, rebota y en tu culo explota particular.

Ves que els belgues no siguin hispanòfobs sinó demòcrates. Res, com a hipòtesi.