Escric això des de la tranquil·litat de saber que un míssil llançat des de Pyongyang necessita fer dues escales abans d'entrar-me per la finestra, però una de les riotes de la setmana ha estat la foto distribuïda per l'agència oficial KCNA. A la imatge, es veien unes maniobres militars, en què diversos vehicles amfibis -uns hovercraft - arribaven a la costa. Fins que The Atlantic ha aixecat la llebre: tres dels vaixells són -control+c, control+v- obra del Photoshop. Artística i austera via de guanyar poder militar, ni que sigui imaginari.
Un pas endavant de Gordó a 'El Punt Avui'
El conseller de Justícia, Germà Gordó, publica un article a El Punt Avui . "El diàleg [amb l'estat espanyol] era necessari fa deu o trenta anys, és necessari ara i serà necessari en el futur, sigui quin sigui. En temps de la transició democràtica es va dialogar intensament, però també en temps de Macià o en temps de la Mancomunitat. D'això alguns en diuen rendició o traïdoria, però no jo crec que fos així en cap cas", escriu. Cap sorpresa. Tesi ortodoxa i l'enèsim equilibri semàntic de CiU -quàntica pura-, segons el qual és possible dialogar amb Madrid i alhora avançar en la consulta. El que té de rellevant l'article no és, doncs, el seu contingut: és el continent. És a dir, el fet que Gordó faci un pas endavant i publiqui un article que, malgrat tenir relació amb la seva cartera, és en realitat tesi política pura i dura. Recordem que abans de ser conseller va entrar al Palau de la Generalitat com a secretari de Govern, el càrrec de lampista polític per excel·lència, lluny de l'atenció mediàtica. Publicar un article com el d'ahir, en un moment en què el partit viu uns intensos corrents de fons, suposa fer un pas decidit endavant i reivindicar-se.
