L''Abc' es queda sol aplaudint la censura a Arco

BarcelonaL'editorial de l''Abc' és tota una declaració de principis sobre la relació que ha de tenir l'Estat envers la cultura: doblegar-la a les seves idees. Es titula "En un espai públic no s'insulta l'Estat" i arrenca dient que és un encert que Ifema hagi decidit retirar d'Arco una obra en la qual es presenten 24 delinqüents convictes o immersos en gravíssims processos penals (per delictes d'odi, terrorisme, tinença d'explosius, sedició o rebel·lió) com a "presos polítics"". De l'artista es diu que "viu molt còmode en aquest rendible territori de l'ofensa i la bravata presumptament «transgressora i lliure»", però en un gest de magnanimitat excelsa li concedeix que "entra dins de la seva llibertat fer el que li vingui de gust amb aquesta «creativitat»". (Així, entre cometes que en fan burla). El to despectiu es manté fins al final, quan jutja l'obra com "un exercici de provocació tan simple que se li hauria ocorregut a qualsevol dels del llacet groc".

Almenys 'La Razón' admetia –amb la boca petita– que era un acte de censura, encara que per fer-ho havia de passar-se el setanta per cent inicial del text criticant l'obra (d'acord amb cap criteri artístic, sinó polític, no cal dir-ho). Una cosa similar feia 'El Mundo', quan deia que "la censura només dispara la popularitat d'una obra tal volta irrellevant". Només 'El País', dels diaris de Madrid –a Catalunya hi havia rebuig general–, criticava la censura sense haver de criticar prèviament l'obra. És a dir, respectava realment l'art. Els altres, en el fons, participaven en la crema pública i s'arrogaven el poder de decidir quin és l'art bo. És la forma actual de censurar per l'esquena: atacar la qualitat de l'obra perquè no te n'agrada el missatge. Apunyalar un bodegó perquè té pomes i tu ets més de taronges.