16/06/2020

Juan Luis Cebrián torna a la càrrega i suggereix un nou gir polític

2 min
Juan Luis Cebrián durant l'entrevista

BarcelonaEl diari El País ha explicat que Soledad Gallego-Díaz plega com a directora perquè el seu compromís era per a dos anys, que es complien al juny. Però és inevitable especular sobre què vol fer Prisa quan nomena Javier Moreno com a director, tenint en compte que ja havia comandat la redacció una dècada enrere. L’últim article de Juan Luis Cebrián, el fundador del diari, dona algunes claus. Molta gent s’ha fixat en l’estirabot que suposa dir-li "un señor bastante bobo" a Fernando Simón. Però, als meus ulls, el passatge més revelador és el que diu això: "N'hi ha que creuen que el govern és ostatge de Veneçuela per la presència de Podem, però l'amenaça més gran que pot esgrimir Caracas és desvelar la naturalesa oculta de les gestions de Zapatero amb Maduro o l’origen dels milions de dòlars dipositats a Suïssa pel seu antic ambaixador". Bé, tenint en compte que fins fa quatre dies era el factòtum del diari, per què no va publicar aquestes revelacions, de les quals sembla estar-ne tant al cas? I no desprèn tot plegat una fortor important d’amenaça? Cebrián reivindica el felipisme, amb un sentit de l’oportunitat dubtós. Els documents de la CIA que han circulat no són pas concloents, però això no vol dir que a l’expresident l’acompanyi des de fa dècades la sospita raonable de ser la X dels GAL.

Cebrián fa una defensa del bipartidisme. Menysté Podem i sembla empènyer el PSOE cap a la dreta. Durant el seu regnat, el placatge a Sánchez va ser brutal: el veien com l’obstacle que s’interposava entre Susana Díaz i la Moncloa. Podem també va rebre de valent. L’opció PSOE i Cs era la que més convenia al poder que aguanta el diari. I ara, amb canvi de directora pel mig, sembla que l’exconseller delegat totpoderós torna a moure fitxes pel tauler del relat, per veure si s’alineen les sigles polítiques als seus designis.

stats