Acostumats a considerar Guardiola com un serè monjo zen que levita enmig de la sempre histèrica arena futbolística, que critiqués sense embuts la directiva del Barça va garantir-li un lloc a les portades de tots quatre diaris catalans. L'ARA i El Punt/Avui coincidien amb el mateix verb de portada, "esclata", que té propietats justificadores: esclates per reacció, perquè una força externa et burxa. El grup Zeta, en canvi, li dedicava un semàfor vermell a El Periódico i obria portada de l' Sport dient que el de Santpedor "declara la guerra". Però era el grup Godó qui es capbussava més en el camp semàntic militar i, de passada, feia evident com mai el seu rosellisme. La portada de La Vanguardia deia que Pep "torpedina la directiva". Al contrari que "esclata", aquí el verb ja és actiu i agressiu. I alerta amb algunes de les expressions que apareixien a la crònica: "Una ofensiva per terra, mar i aire", "tirar amb bala", "front d'atac", "es va quedar a gust", "es va treure la careta de la moderació i de la diplomàcia". I tot això... tan sols al primer paràgraf! Miro la foto de Guardiola al diari i trobo que haurien d'haver-li afegit grenyes i una bandana, per convertir-lo en el Rambo venjatiu que insinua la crònica. També li plovia llenya des del Mundo Deportivo . El conseller delegat del diari, Santi Nolla, titulava la seva columna "Guardiola és un adversari". La qual cosa, a banda d'una anàlisi esportiva, és un bon resum de la línia editorial del grup.
Al racó de pensar
JOSÉ ANTICH
DIRECTOR DE 'LA VANGUARDIA'
"Una operació persegueix tombar el president. [...] O plegues o anem contra tu. Com amb Adolfo Suárez, però sense militars pel mig"
