Instrumentalitzar la mort de Rubalcaba per atacar Sánchez

BarcelonaEls obituaris són un gènere major del periodisme. Els plumífers escrivim la petita història en minúscula dia a dia sabent que el diari d'avui embolica l'entrepà de demà però, quan mor algú, fixem –o intentem fixar– l'essència del personatge ja per sempre, en un grapat de paràgrafs. El dilema, esclar, és trobar l'equilibri entre el decòrum inherent a la pèrdua d'una persona i la missió periodística d'assenyalar les zones d'ombra de qualsevol parcel·la de la realitat. Ha mort Rubalcaba i seria absurd negar-li visió d'estat, intel·ligència i estil personal. Però a l'altra balança hi ha haver afirmar, per exemple, que els GAL eren "un invent d''El Mundo'". El diari ho recordava, amb motiu del seu decés, en una peça titulada "Dels GAL a l'11-M i el cas Faisán: els punts foscos de la carrera d'Alfredo Pérez Rubalcaba". Però, en portada, servia una il·lustració remarcable i un titular sense rebava. Era un tractament elegant. No pot dir el mateix l''Abc', que instrumentalitzava la mort de l'exsecretari general del PSOE titulant "Adeu a Rubalcaba, el PSOE amb mirada d'estat". 'La Razón' s'acollia a la mateixa indecorosa pràctica: "L'altre home amb l'estat al cap". Només els faltava escriure: "No com el sòmines de Sánchez". Potser sona contradictori, però tant com em sembla legítim (i recomanable) explicar les polèmiques, em molesta que es faci servir una mort com a arma llancívola contra un tercer.

I després hi ha casos com els titulars d''El Mundo' ("Arran fa burla de la mort de Rubalcaba: «Fins mai més, ministre dels GAL» o 'OK Diario': ("Els miserables d'Arran celebren la mort de Rubalcaba: «Ens veurem a l'infern, ministre del GAL»"). Quina transcendència té aquest tuit, en realitat, per al seu lector? ¿No estan fent pesca de clics a costa d'amplificar un missatge que, d'altra banda, quedaria circumscrit a un àmbit molt concret?