¿Desenes d'informes d'espies? 500? Milers? Depèn de si ho miràvem a les portades d' El País , La Vanguardia o El Periódico , respectivament: cadascun d'ells quantificava de manera dispar el nombre de presumptes dossiers de polítics obtinguts gràcies a confessions a cau d'orella i centre de flors. Confusió també sobre l'autoria: ¿l'agència Método 3 o detectius de l'empresa pel seu compte? ¿Encàrrecs de l'exsecretari d'organització del PSC José Zaragoza? ¿Els propietaris o personal del restaurant La Camarga? Totes aquestes tesis se suggerien ahir a la premsa. A La Vanguardia Pilar Rahola disparava contra l'ex de Pujol Jr. ("No hi ha res més malvat que un amant ofès, i sense dubte la revenja d'aquesta senyora és de mil dimonis"). A El Mundo Losantos ho aprofitava per insistir en la idea que Catalunya és un remake de l'Alemanya de Hitler: "Espiar intimitats és propi de despotismes; el seu model és el famós saló de belleses nazis". Una altra perla: "El restaurant del Mètode Zaragoza era freqüentat per polítics de totes les tendències, que a Catalunya són dues: nacionalistes i associats (PPC), perquè no crec que Rivera pugui permetre's menjar on dina Mas". El locutor carregava també contra La Vanguardia ("Juga a semblar un diari i fins i tot dóna notícies de corrupció") i El Periódico ("Pèrit en elusions i difamacions; ha donat dues o tres notícies"). L'article regalimava tanta fel que l'he hagut de dur a plastificar.
Al racó de pensar
GERARDO DÍAZ FERRAN
EXPRESIDENT DE LA CEOE, EN PREGUNTAR-LI EL PROGRAMA D'ANA ROSA QUINTANA SI TENIA UN PORSCHE CARRERA
"Jo... jo d'això no me'n recordo"
