Indigestió a la caverna: selecció de regurgitacions

BarcelonaUn gag mític dels Monty Python mostrava una parella que, escruixida per la rutina, anava a sopar en un restaurant en el qual, a la carta, en comptes de plats hi tenien temes de conversa. M'ha vingut al cap aquest esquetx tot llegint la reacció dels diaris digitals de tendència cavernosa a la proclamació de Pedro Sánchez com a nou president espanyol. Allò era una gran cantina en la qual, a la carta, tampoc no hi havia plats, sinó futures plagues, desgràcies i desqualificacions diverses als apuntaladors de la legislatura. El comensal podia escollir entre plats exòtics llatinoamericans, com ara "monarquia bolivariana" d'El Español o bé un suculent "terror roig" –per als amants del picant–, que es pot acompanyar per la verdosa salsa "Pablo Iglesias llorando a moco tendido", elaborada pel saucier Jiménez Losantos. A Alerta Digital, esclar, tiraven més del receptari espanyol. Oferien, per exemple, unes madejas aragoneses amb el nom de "Terol existeix, sens dubte, però potser no hauria d'existir". La cuina de l'àvia també tenia lloc en la fantàstica carta de la caverna. Eduardo Inda bullia una "reedició del Front Popular" que buscava evocar a les papil·les gustatives aquell regustet del 1936. Tot molt mesurat, com veuen. El Mundo també posava els fogons a foc lent, per cuinar en aquest cas "la papada amagada de Rufián", segons titulaven la seva contracrònica.

Per cert, per aquelles coses de la traducció, el "comino" que li importava la governabilitat d'Espanya a la diputada d'ERC Montserrat Bassa, segons ha dit en la seva intervenció, es transforma en català en un simpàtic "rave". I, certament, tots aquests mitjans han sortit amb el paladar escaldat a l'hora de consignar les paraules de la germana de Dolors Bassa. Sospito que em tocarà llegir-los traient foc pels queixals durant una temporadeta.