Publicitat
Publicitat

ARA FAREM 1.000 DIARIS

7 gurus dels mèdia

Mitjans, xarxes socials, internet, videojocs... tot el que s'aplega sota el paraigua de mèdia viu una època de transformació constant i accelerada. Algunes de les primeres espases del sector n'han parlat a l'ARA

JOSHUA BENTON DIRECTOR DEL NIEMANS LAB

"Els joves no pagaran per informació si no és valuosa"

¿La gent més jove pagarà per la informació?

Només si és valuosa. Però en la majoria de casos no serà així. Només si serveixes un interès molt concret. Un economista del segle passat deia que la informació la valorem de quatre maneres: com a treballadors, com a consumidors, com a persones que volem entreteniment i com a votants. En els tres primers casos, hi ha un retorn directe de la nostra inversió en informació. Però, com a votant, la probabilitat que el meu vot sigui el que acabi decidint una elecció és virtualment zero. No hi ha un retorn directe i tangible de la inversió.

¿Està suggerint d'abandonar la política als mitjans?

No. Primer, perquè hi ha informació que cal donar com a part de la funció social dels mitjans. Però és que també pot ser negoci, si la repensem sobre la base de l'esquema anterior. Fixem-nos en un diari com Politico. És un model que funciona perquè una part dels lectors són professionals de l'administració de Washington, així que per a ells és "informació com a treballadors". I el mitjà també és seguit pels ionquis de la política. Per a ells, en realitat, és "informació d'entreteniment". Vist així, la inversió sí que té retorn.

Citi mitjans que estiguin fent les coses diferent i que funcionin.

Buzzfeed és un cas interessant. Van començar com una web popular. Primer només posaven fotos de gats. Després, van penjar fotos de gats i gossos. I, tot d'una, estaven cobrint la Casa Blanca i ja han pres el corresponsal de Moscou al The Guardian . El Huffington Post americà també va començar amb contingut barat i agregacions, però ara té ja algun Pulitzer. O el New York Times i el The Guardian , que estan aprofundint en la idea de ser una marca global, obrint edicions en diferents llocs.

KAZUNORI YAMAUCHI CREADOR DEL VIDEOJOC 'GRAN TURISMO'

"Els videojocs són com les altres disciplines culturals"

¿Els mòbils i els seus jocs low cost són una amenaça per als videojocs de gran producció com Gran turismo ?

No ho són. És lògic que la gent vulgui poder jugar a qualsevol lloc, ja sigui amb un mòbil o una tauleta. Abans hi havia la limitació d'haver de jugar a casa, amb les consoles. Però aquest canvi ens sembla inevitable i, per tant, el que hem de fer és adaptar-nos. Fa vint anys, a la cúspide hi havia els jocs dels salons recreatius. Deu anys després, la piràmide es va remoure tota i PlayStation va prendre l'hegemonia. Avui la manté, però ha vist com en segon lloc hi ha els smartphones i les tauletes i, a la base, Facebook i les xarxes socials.

Què li aporta ser creador de videojocs?

Sento que puc ajudar les persones a ser més felices. Per crear jocs has de pensar com és la vida humana, com és la mort, i com pots fer que la primera sigui millor. I si sents que pots aportar alguna cosa, és gratificant. Els videojocs són com les altres disciplines culturals, en aquest sentit. En tot cas, jo em sento com un ocell que reposa sobre les espatlles dels grans creadors de videojocs clàssics. Sóc un simple continuador d'aquells gurus que van obrir el camp per a tots.

JUAN LUIS CEBRIÁN CONSELLER DELEGAT DE PRISA

"Hem de reinventar l'ofici i el model"

Com veu el nou ordre digital?

El nou ordre de la societat digital no tindrà res a veure amb l'actual. No serà un ordre jeràrquic, o no tant, serà molt més flexible i amb diferents valors. I això no sé si ho veuré, però probablement sí, perquè va molt de pressa.

¿I quin espai hi ocuparan els mitjans tradicionals de comunicació?

En una societat sense mitjans, què fan els mitjans? A mi no em preocupa què faran els diaris, em preocupa què faran els periodistes. Hi ha una frase de Scalfari, el fundador de La Repubblica ,de Roma, que diu que els periodistes són "gent que explica a la gent el que li passa a la gent". Però si la gent ja explica per si mateixa què fa, aleshores, aquest nexe desapareix. Quin és el paper que queda, doncs? El de líder d'opinió, o d'assessor, o d'orientador. Els mitjans no només han d'informar i establir debat i de diàleg. També han de ser prestadors de serveis, com ho han estat moltes altres vegades. Per exemple, explorant les possibilitats del comerç electrònic instantani, que els diaris espanyols ho estem fent molt malament. En definitiva, hem de reinventar l'ofici i el model.

L'usuari té el poder?

La xarxa es construeix per l'experiència de l'usuari. Què demana el lector del meu diari, o del seu, quan el fa servir a internet? No pas el mateix que quan el compra en paper. Si som capaços de descobrir què és el que està esperant, i l'hi servim, pagaran per això. La gent paga si li interessa alguna cosa i, si no, ho troba gratis. Esclar, si altres mitjans donen el mateix gratis, llavors no ho pagaran...

El problema és si troben alguna cosa que potser no és ben bé el mateix, però pot semblar-ho i, a més, és de franc.

Quin valor afegit podem produir per convèncer la gent que ens pagui? El Financial Times o The Economist treuen profit del valor de la marca: traslladen la sensació que representa alguna cosa diferent. No tant que expliqui alguna cosa diferent. I tampoc hi ha tanta gent disposada a pagar. El New York Times pot optar-hi, però no és extensible encara a gaires. Només els que poden qualificar-se de diferents. Tampoc no tindrem milions de persones disposades a pagar per la nostra opinió.

LEONARD DOWNIE JR. EXDIRECTOR DEL 'WASHINGTON POST'

"Si un contingut és prou potent, atrapa el lector"

¿El periodisme d'investigació està en crisi?

Molts mitjans apostem encara pel periodisme d'investigació i últimament han proliferat fundacions sense ànim de lucre que impulsen projectes interessants, en col·laboració amb la premsa.

¿El futur digital -caracteritzat per la immediatesa i pels articles curts- amenaça els reportatges de fons?

Això està canviant, amb els nous suports com les tauletes, que permeten una lectura còmoda de peces llargues. I, en tot cas, si un contingut és prou potent, segur que atrapa el lector, per llarg que sigui el text.

MARY JOYCE RESPONSABLE DE NOUS MITJANS EN LA

CAMPANYA ELECTORAL DE BARACK OBAMA

"Les xarxes no tenen sistemes de control democràtic"

¿Hi ha ciberactivisme més enllà de Facebook i Twitter?

Les xarxes més útils per a campanyes públiques són, esclar, les que tenen més usuaris. Però també n'hi ha de no tan evidents, que són les que et permeten més seguretat a l'hora de fer activisme, com ara les que permeten enviar SMS de manera anònima.

Doncs Twitter ara, per assegurar-se l'expansió, esborra selectivament a cada país els missatges que contravenen les lleis nacionals.

Sempre hi ha hagut censura a internet. I sempre hi ha hagut maneres d'esquivar-la. Aquesta nova política de Twitter ho posarà més difícil, però en el pitjor dels casos els activistes tindran un ressò internacional.

¿I no haurien de passar comptes, les xarxes socials?

Les xarxes socials tenen ciutadans, però no sistemes de control democràtic. Hi ha lobis que vigilen i lluiten contra els excessos en matèria de protecció de dades, això sí.

¿I no afavoreixen l'activisme de sofà, que acaba un cop s'ha clicat el botó de "M'agrada"?

La implicació política és com una escala i ara hi hem afegit un nou esglaó. La gent que clica "M'agrada" o que fa una microdonació no són activistes que es tornen ganduls. Són ciutadans que eren apolítics i que ingressen en aquest joc.

KLINT FINLEY REVISTA 'WIRED', EXPERT EN 'BIG DATA'

"El tractament massiu de dades pot ser bo i dolent"

Ens diuen que fins i tot els petits electrodomèstics estaran connectats a internet d'aquí 10 anys.

Ja està passant: cafeteres que t'avisen quan s'acaba el cafè, màquines de casa que s'encenen i s'apaguen a partir de sensors de moviment. Cada cop és més barat. Hi posaria un 75% de veritat, perquè hi ha dubtes si realment trigarà 10 anys o seran més.

I també ens asseguren que hem de renunciar a la privacitat si volem garantir la seguretat.

No crec que sigui veritat. Gens.

Però és molt difícil -i feixuc- mantenir la privacitat.

Un dels problemes del big data és que no sempre és neutral: es pot fer servir amb efectes perniciosos i beneficiosos al mateix temps. Per tant, renunciar a la privacitat no és ni bo ni dolent: és inevitable. Ho és des del moment, per exemple, que tots els mòbils tenen càmeres. 100% veritat, doncs, en aquesta afirmació que em feia. Si tens un mòbil, recullen dades. Si tens Facebook, recullen dades. Targeta de crèdit? Més dades. Però és que fins i tot encara que no tinguis mòbil: si surts amb amics que sí que en tenen, i el govern o una empresa sap qui són els teus amics, poden deduir on pares a través dels seus mòbils.

Vaig acabant l'entrevista sense tenir del tot clar si el big data és problema o solució...

Com deia, el tractament massiu de dades personals pot ser bo i dolent de manera simultània. Un exemple: els grans magatzems Target van detectar que una clienta estava embarassada a partir d'algunes compres que havia fet. Li van començar a enviar cupons de descompte a casa per comprar bolquers i altres coses de nadons. El marit no entenia res i al final va descobrir que la seva dona esperava un fill. Ara Target envia aquests cupons barrejats amb d'altres, d'irrellevants, posats per omplir i dissimular.

MEG PICKARD CAP DE XARXES A 'THE GUARDIAN'

"Les xarxes ens poden fer més ganduls"

¿La socialització del coneixement que aporten les xarxes afavoreix que ens quedem amb el comú denominador més baix?

Hi ha un risc, efectivament, que es popularitzi aquest llistó que s'iguala per baix. Les xarxes ens poden fer ganduls o de mirada curta. És més fàcil riure d'algú amb un ha, ha, ha que no pas argumentar-hi una discrepància. Des dels mèdia hem de trobar maneres d'encoratjar a la participació de qualitat. I cal recordar que això conviu amb un fet important: la socialització exposa la gent al descobriment de continguts als quals no tindrien accés d'una altra manera.

Les xarxes també imposen una manera de consumir la informació trossejada i parcial. ¿Té sentit seguir fent grans contenidors com ara els diaris?

La gent sempre voldrà una manifestació física de les notícies, sigui un diari estrictament informatiu o més interpretatiu. Però, certament, la idea que el centre del negoci serà un mitjà que surt un cop al dia, amb un conjunt estàtic de continguts, i igual per a tothom... Això està severament amenaçat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF