Guia pràctica per fotografiar una taula amb intenció

BarcelonaÉs mala metàfora dir que la taula de diàleg ha començat a caminar: el seu èxit ha estat, justament, que segueix allà on les dues delegacions la van deixar, després de la jornada. Les portades dels diaris retraten la taula en la seva fisicitat més concreta i, tot i que moltes de les fotos són equivalents, l'art de la semiòtica fa la seva màgia i aconsegueix que una estampa similar pugui tenir significats diferents.

Per exemple, a la majoria de diaris els fotògrafs han optat per situar en primer pla Quim Torra i Pedro Sánchez. Com que estaven al centre de la taula, com correspon al protocol bilateral, això vol dir que alguns dels participants –els més propers als fotògrafs– han quedat fora de la imatge, presa des d'un dels extrems. Però no a El Punt Avui: allà els dos presidents són figures relativament petites en sengles masses de negociadors d'un i altre signe. Això justifica el titular "A molta distància". L'ARA també els allunya: és una manera gràfica de representar tot el que encara separa. En canvi, a El Periódico i La Vanguardia el protagonisme sí que és per a Torra i Sánchez. També a la caverna, però en aquest cas amb un objectiu ben diferent: excitar els seu lectors. Un president autonòmic en pla d'igualtat amb un president-de-veritat: on s'és vist? Els titulars inclouen les lamentacions habituals i el glossari del pundonor: que si el agravio, que si Sánchez se pliega...

El més interessant és El País, que fa la foto no des d'una punta de la taula, sinó des del centre. Això l'obliga a escollir quin dels dos presidents posa en primer pla. I, curiosament, o no, escullen que Torra (i Aragonès) tinguin molta més presència que Sánchez i Calvo, al fons i en petit. Ara només falta saber si es tracta d'una deferència del diari de Madrid més sanchista o una manera subtil d'indicar que aquesta taula no oferirà més rèdit que un grapat de gestos, fotografies i abraçades.