Goya va morir el 1828 però queden les portades de l''Abc'

BarcelonaÉs un escorç d'aquells que costen de mirar: un pla furtiu de qui ha estat enxampat fent alguna cosa dolenta, contra natura. Un ull més obert que l'altre, la cella caiguda, el cuir cabellut que s'exposa impúdic entre les dues ribes d'una cabellera embullada. Mascareta quirúrgica, de les barates. I, sobretot, la mà mig closa, davant la cara, més peülla que cap altra cosa. Les fotos de portada sempre es trien amb intenció i l'Abc estampa aquesta en la seva portada monogràfica, amb el titular "El govern acaba amb la llibertat d'educació". El Mundo escull també la mateixa imatge, però, com que li reserva un espai més modest, no llueix com si hagués de lluir al Prado, allà on pengen els retrats més grotescos de la pintura espanyola. "La llei Celaá provoca la fractura educativa més gran en democràcia", diu el diari d'Unedisa. I en un subtítol avisa que hi haurà guerra: "El PP anuncia que les seves comunitats autònomes impulsaran lleis per eludir els aspectes més lesius, recursos al TC i denúncies davant d'Europa". No cal dir quin tractament hi dispensarien si fos Catalunya qui muntés aquest sidral. I, en tot cas, si tant els preocupa la fractura, potser no haurien d'alimentar mesures populistes com dur-ho al carrer i recollir signatures. Del desitjable consens, quan no és possible, se'n diu paràlisi. També La Razón branda la destral: "El PP es mobilitzarà al carrer contra la llei d'educació", amb subtítols directament falsos com "El Congrés aprova la norma que treu el castellà de les aules a Catalunya".

Aquest gust pel grotesc i per l'animalització –només cal recordar com retrataven Anna Gabriel quan va defensar el model de maternitat tribal– podrien ser només recursos expressius, opcions estètiques. Però al darrere s'hi amaga l'eterna pulsió per la deshumanització de l'enemic, pas previ per poder esclafar-lo.