04/11/2017

Estranyes connivències a l'Audiència Nacional

2 min
Estranyes connivències a l'Audiència Nacional

BarcelonaL'advocat penalista i professor universitari José María de Pablo (@Chemadepablo) ha explicat una historieta interessant que demostra com el corc rosega els fonaments de la justícia espanyola i, concretament, de l'Audiència Nacional. El lletrat –que ho acompanya tot dels documents pertinents– explica com va llegir a 'El País' una notícia sobre la trama Púnica: que l'empresari penedit David Marjaliza declararia davant del jutge els dies 30 i 31 d'octubre. La notícia apareixia el dia 24 del mateix mes. Doncs bé: ell, com a advocat, rep la notificació d'aquest fet el 26 d'octubre. Res d'extraordinari: la xarxa que distribueix aquests assenyalaments judicials entre els lletrats triga un cert temps i, per tant, la premsa sovint s'avança si té contacte directe amb els magistrats. El que ja és més estrany és el fet que la providència està dictada el mateix 26 d'octubre. O sigui, dos dies després de la notícia d''El País'. El diari assegurava que la decisió de citar-lo es prenia a petició de la Fiscalia Anticorrupció. Resulta que la providència també ho diu. Però el més significatiu és que el document judicial indica que la petició es fa el mateix dia 26 d'octubre. Per tant, quan 'El País' publica la seva notícia, ni el fiscal ho ha sol·licitat formalment, ni el jutge ho ha acceptat. En canvi, el diari ja ho sap i ho publica. I l'encerta, esclar. No cal ser gaire llest per endevinar quina font té el periodista.

El cas que explica el professor és un triangle viciós de manual, en què es difumina la frontera dels mitjans com a fiscalitzadors del poder –aquí el diari es beneficia d'una exclusiva, però a canvi de fer de corretja de transmissió–, mentre que dos estaments que haurien d'estar separats, com són fiscalia i els jutges, apareixen 'retratats' en una connivència incòmoda d'explicar.

stats