Espanya no s'agrada davant el mirall internacional

BarcelonaUn dels efectes del Procés és que està fent saltar certes costures del relat mediàtic espanyol, de manera que es revela una certa flaire d’aïllacionisme i de rebuig a l’estranger que, fins ara, estava continguda. ‘Spain is different’ i ‘Que inventen ellos’. Seria commovedor si no resultés preocupant. Parlo, per exemple, de l’article de fa uns dies del cap d’Opinió d’’El País’, José Ignacio Torreblanca, titulat ‘Anglocondescendència’, en el qual per contrarestar els pals que rep la repressió espanyola del conflicte polític català, assegurava que els Estats Units i el Regne Unit són “dos països que s’han suïcidat l’últim any a la vista de tot el món en un groller ‘reality’ populista protagonitzat per les dretes més ràncies, els polítics més mediocres i els mitjans més mentiders”. (Perquè tothom sap que Espanya és un Estat governat per esquerres irreprotxables, polítics brillants –i gens corruptes– i mitjans d’exquisida deontologia). En el mateix diari, l’editorial de diumenge es titulava ‘Franco ha muerto’ i deia: “És insultant, ofensiu i intolerable que un ex primer ministre belga com Elio Di Rupo (...) hagi acusat Rajoy d’actuar com un ‘franquista autoritari’”. També es despatxava contra els mitjans anglesos i lamentava el fet que “una emissora de ràdio es preguntava si Espanya està actuant com ‘un estat feixista’”. L’emissora de ràdio, per cert, és la BBC. Res, una ràdio local sense gaire prestigi.

I això en la premsa ‘otrora’ de prestigi. A ‘El Español’ em topo amb l’article titulat ‘Puigde-Pis, l’homenet que orina a Brussel·les’, on es llegeix aquesta perla: “Bèlgica, allà on qualsevol estrafolari, assassí etarra o pertorbat ha sigut, històricament, ben rebut si en el seu credencial posava antiespanyol”.

Espanya s’ha mirat al mirall del món i no li ha agradat el que ha vist. La culpa, esclar, és del mirall.