Drets de la Lliga: el que de debò està en joc (i 2)
En l’entrega passada, els explicava que Telefónica ha expressat per activa i per passiva que això dels drets del futbol és un negoci ruïnós: les quotes dels abonats que efectivament el consumeixen no poden cobrir l’astronòmica xifra que demanen. Si seguís criteris únicament empresarials, el més raonable seria que la seva oferta en la imminent subhasta pels drets de la Lliga fos a la baixa. Al capdavall, durant aquest últim any els responsables de Movistar han estat muntant un pla B que permeti ser sostenibles sense la dependència d’un futbol hiperinflacionat.
Però la meva hipòtesi -i remarco que és una hipòtesi: si tingués informació contrastada ho explicaria com a tal- és que Telefónica acudirà al mercat de drets i que ho farà amb una oferta prou important per intentar desbancar Mediapro, que és l’altre gran agent que opta als drets. Si compleix el meu pronòstic, serà perquè haurà cedit a la pressió política de desbancar l’empresa de Jaume Roures i Tatxo Benet, que té un lleuger avantatge competitiu respecte a Telefónica gràcies sobretot a dos factors: el coneixement específic sobre els drets del futbol i la capacitat de produir ells mateixos els partits. Però el govern espanyol no veu amb bons ulls que l’empresa catalana pugui intentar fer negoci amb la Lliga: ves a saber què en faran, dels beneficis. L’Estat ha ficat la banya en Mediapro, incloent-la en la infausta llista negra d’Hisenda (que afectava també l’ARA i els seus fundadors).
En un mercat lliure, una empresa privada es comportaria com una empresa privada. Però Telefónica, com tantes altres companyies de l’Íbex-35 que operen en sectors altament regulats pel govern, ha donat mostres de moure’s seguint altres consignes. Com quan, per exemple, va avortar l’operació d’evacuar Juan Luis Cebrián de la presidència de Prisa i va canviar de parer a ultimíssima hora després de converses amb Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría.
I tenim també un precedent de l’hostilitat del govern espanyol contra la gent de Mediapro: la intervenció de Sáenz de Santamaría demanant a la banca que relaxés l’asfíxia financera al Grup Zeta, de manera que El Periódico no acabés en mans de Jaume Roures, que s’hi havia interessat.
És per tot això que la meva aposta -aviat ho sabrem- és que Movistar intentarà obtenir aquests drets pagant una quantitat superior a la desitjada. I que serà l’Estat qui cobreixi després -per alguna altra via no evident- el sobrecost. Si això passa, es farà evident la poca llibertat que impera en el mercat audiovisual. Per molt que després el PP vagi de liberal per la vida, resulta intervencionisme pur (i dur). Només que és un intervencionisme opac, esclar.
