Dos no es barallen si un(ió) no vol
La declaració de sobirania potser és una fita històrica o potser un brindis al sol, però com a mínim se li ha de reconèixer haver sacsejat el PSC i el matrimoni entre CDC i UDC. Dimarts van esclatar sengles crisis. No costava gaire de preveure que la del PSC era profunda -probablement irreversible-, mentre que la de CiU quedaria en foc d'encenalls. Amb tot, la premsa de Madrid va destacar molt més aquest sainet: "El pols sobiranista fa esclatar el conflicte entre Mas i Duran" ( El País) , "Guerra a CiU per la declaració sobiranista" (Abc) , "CiU a tocar del cisma per la declaració sobiranista" (El Mundo) i "S'ha acabat la festa sobiranista, CiU s'esquerda a 24 hores de votar el text" ( La Razón). Tots quatre hi dedicaven els titulars principals de portada. A Catalunya, en canvi, El Periódico ho matava amb un mòdul petit, amb un titular conjunt que parlava de les dues bronques. L'ARA també aplegava CiU i PSC en un únic titular, sense foto, i l' Avui ho relegava a uns subtítols. Contrasta això amb el titular a cinc columnes de La Vanguardia : "CDC obre una crisi en les relacions amb Unió". Va ser l'únic que va posar CDC (i no CiU) com a subjecte de la frase. No són dos que es barallen, ve a dir: és CDC qui obre la crisi, ergo, la dolenta de la parella.
Al racó de pensar
JAVIER MARISCAL
DISSENYADOR, ENTREVISTAT A RÀDIO 4
"Imagina't el xoriço de Gallardón, el fill de puta de Gallardón. M'encantaria veure'l degollat. No m'agrada la pena de mort, però si el tio la vol posar..."
