Disney ja prepara el seu xoc amb Netflix

La companyia fa un salt quantitatiu amb la compra de Fox i anuncia un servei a la carta propi que probablement recuperarà continguts ara dispersos en diverses plataformes

Només van fer falta nou minuts de reunió per certificar una operació que canvia substancialment el panorama mediàtic mundial: l’adquisició de Fox per Disney, amb el desemborsament previ de 71.000 milions de dòlars (en metàl·lic i accions). Menys de 60 accionistes del conglomerat fundat per Rupert Murdoch estaven congregats en una modesta sala de l’Hotel Hilton, a Manhattan, per segellar la venda. Cap al final de l’acte, un dels accionistes veterans va acostar-se al micròfon i va dir: “El somni del Rupert ja s’ha complert”. Mentrestant, unes plantes més amunt, en un saló més sumptuós, els propietaris de Disney beneïen l’operació, iniciada sis mesos enrere. Començava una nova etapa en la històrica companyia, amb un clar objectiu: arribar directament a l’usuari, tal com fan Netflix i la HBO.

Després de la compra dels estudis cinematogràfics de la Fox, Disney controla la meitat de la taquilla de Nord-amèrica. Això vol dir que, si munta una plataforma de vídeo sota demanda amb la seva pròpia marca, pot partir d’entrada d’un fons de pel·lícules com cap altre. I, quan vencin els drets que té venuts a les plataformes rivals, pot deixar eixuts els catàlegs de la competència. Netflix, per exemple, ofereix actualment totes les pel·lícules de la saga Star Wars i les sèries i films de l’univers Marvel. Els analistes del sector donen per fet que són títols que Disney voldrà oferir en exclusiva quan posi en marxa la seva plataforma. El mateix pot passar amb sèries populars com Els Simpson, Modern family i Anatomia de Grey, que també estaran en mans de la companyia del ratolí. Tot i que aquest procés de recuperació afectarà qualsevol plataforma, Netflix és qui té, ara per ara, més contingut de Disney llicenciat.

“Un dels aspectes més emocionants de la compra de Fox és que ens permetrà accelerar enormement la nostra estratègia d’anar directe al consumidor”, declarava Rober A. Iger, director general de Disney, quan va anunciar l’operació el desembre passat. Aleshores va explicar que, com a mínim, tindrien un servei de streaming dedicat a l’entreteniment i un altre als esports. I que això era una qüestió “vital per al futur”.

De fet, amb la compra de Fox hi ve un “regal” no pas petit: la companyia passa a controlar la majoria de les accions de Hulu, una plataforma creada (gairebé) a terços per la Fox, Disney i Comcast. L’operació d’absorció fa que la firma comandada per Iger ja en tingui el 60% dels títols i, per tant, la capacitat de decidir què fer amb aquesta marca. Disney ha anunciat que posarà en marxa la seva oferta directa a partir del 2019.

El procés de concentració que s’ha vist en aquesta dècada ha resultat en un oligopoli en què nou dels deu canals de televisió més vistos estan en mans de només cinc companyies. Les deu empreses que s’estan disputant aquest tauler global són Disney, Comcast, AT&T, Viacom, Netflix, Amazon, CBS, Lionsgate, Sony i MGM, amb Apple, Facebook i Google escalfant banqueta abans d’entrar decididament en el partit de la producció de continguts propis.

És per això que la HBO i Netflix donen tanta importància al contingut propi: els evita haver de dependre de tercers i dels seus vaivens empresarials. La recent compra de Warner Bros per AT&T, i l’anunci que desenvoluparan també un servei en streaming, obliga aquests gegants a tenir un mínim de contingut original que no pugui desaparèixer de la nit al dia. La transició al nou model fa que quedi obsolet el sistema en què hi havia uns productors desconnectats dels distribuïdors.

I els clients?

El problema és com pot afectar aquest sistema de capelletes -o catedrals- en els consumidors. Un excés de compartimentació pot fer que l’usuari es desmotivi, perquè per tenir accés a un catàleg variat haurà de pagar nombroses subscripcions. O bé la nova escena farà assumir al públic que cal triar una marca i tenir accés tan sols a una parcel·la limitada i probablement inestable de tot l’audiovisual.

Richard Greenfield, analista de la firma BTIG, explicava: “No hi ha cap lloc per poder assenyalar d’on vindrà el benefici per als consumidors. Aquesta operació consisteix a guanyar escala i tenir més capacitat d’influència”. De fet, tot i que l’operació ja té el vistiplau de les autoritats de la competència dels Estats Units, ha de resoldre uns quants esculls administratius en una dotzena de territoris, incloent-hi la Unió Europa i la Xina.

Un altre dubte que s’ha plantejat és si aquesta guerra de les petites pantalles farà que els grans estudis deixin en un segon pla el cinema. Però no sembla que hagi de ser així, tenint en compte que Disney ha sigut fins ara una de les majors que més s’han significat a favor de mantenir les estrenes a la sala gran.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF