02/10/2018

Descontextualitzar Torra per vestir-lo de 'radikal'

2 min
portada vanguardia 2/10/18

BarcelonaIntento confrontar a les columnes els titulars amb factualitat demostrable. Però avui he d'admetre que ho faré respecte a una interpretació personal, que no em veig capaç de substanciar en fets. Crec que quan Torra va adreçar-se ahir als CDR, animant-los a "pressionar", no jugava a l'ofensiva, sinó a la defensiva. El president nota la pressió del món activista –just d'allà on va sortir–, que està decebut pel seu lideratge difús, en què l'amniòtic pla simbòlic no amaga la incapacitat de proposar passos efectius envers la independència. Buscant congraciar-se –segueixo interpretant– va contribuir a catalitzar la frustració en ràbia.

Si aquesta visió és correcta, aleshores els següents titulars de portada són injustos: "El suport de Quim Torra als grups radicals indigna els Mossos" ('El País'), "Torra cedeix als violents el carrer amb el plàcet del govern" ('El Mundo'), "Els CDR prenen el control del carrer amb la vènia de Torra" ('La Razón'), "Torra incita els CDR: "Feu bé de pressionar"" ('El Periódico') i "Intent d'assalt al Parlament després de l'aval de Torra als CDR" ('La Vanguardia'). Retraten un Torra incendiari, de falç i aixada, per la via de la descontextualització. La frase aïllada, vella tècnica. Tanmateix, jo ahir no vaig veure un Neró, sinó més aviat algú acorralat davant exigències a les quals no sap donar resposta. En realitat, ningú té aquestes respostes –ni als partits, ni al carrer, ni entre la intel·lectualitat– però el president té la màxima responsabilitat a l'hora d'arranjar el debat necessari perquè el sobiranisme es doti d'horitzons realitzables. Cal afinar el discurs. I, sabent que determinada premsa seguirà sobrerepresentant les minories més exaltades per desacreditar el conjunt, no donar-los munició gratuïta. (P.S.: Com trobem a faltar els Jordis.)

stats