09/02/2019

Deixar de dialogar amb els independentistes... també és ETA

2 min
la vanguardia 09/02/2019

BarcelonaLa gran victòria de l'Estat contra ETA no ha sigut només policial: el front del relat ha sigut tant o més important. I es basava en consignes simplificadores i demagògiques que negaven la complexitat i, per tant, ja avançaven el populisme de dretes en el qual estem immersos: que si estàs amb les víctimes o amb els assassins, que si no es pot parlar amb els violents (mentre es dialogava de sotamà), etcètera. És aquest marc el que explica que, després de la gran arronsada de Sánchez –com si això li hagués d'evitar una sonada manifestació–, la premsa de Madrid repesqui el manual d'aleshores, en concret el capítol 'Treva trampa'. I, així, tenim 'La Razón' escrivint en primera pàgina aquest dissabte que “Sánchez escenifica el final amb els sobiranistes davant el 10-F” i l''Abc' afirmant –amb l'enèsima bandera espanyola en portada– que “Sánchez simula trencar amb Torra per desactivar la manifestació de Colón”. Simula, escenifica. En cap cas justifiquen el perquè d'aquests verbs: el lector ha de fer un acte de fe.

A Catalunya, 'El Punt Avui' i l'ARA renyen el president espanyol en els seus titulars: “Sánchez cedeix a la pressió” i “Sánchez cedeix i suspèn el diàleg amb el Govern”, respectivament. A 'El Periódico', en canvi, opten per un titular que –màgia potàgia– ja no té subjecte: “Cop de porta al diàleg”, diuen, sense especificar qui s'ha quedat amb el pany a la mà. I també és interessant la subtilesa de 'La Vanguardia': “Sánchez es planta i trenca la negociació amb la Generalitat”. Aquest “es planta” justifica la part espanyola del conflicte. Es planta davant les provocacions, s'entén. El diari del Grupo Godó vol i dol: desitjaria viure en la il·lusió del diàleg perpetu, però al mateix temps no està disposat a concedir que és Espanya qui, un i altre cop, el nega.

stats