La instrumentalització del ball de dades de morts per covid

BarcelonaLa gestió de les dades per part de les diferents administracions ha sigut un desgavell sense pal·liatius. I algunes de les metodologies, dubtoses. Però hi ha una instrumentalització del nombre de morts per part de la caverna que em sembla igualment censurable. Denuncien la inexistència d'una xifra exacta de defuncions com a presumpta prova de la voluntat del govern central d'amagar una fracció rellevant de les víctimes. No em sembla que hi hagi base per a l'acusació: la mala gestió d'aquesta informació suggereix més incompetència, desbordament i improvisació que mala voluntat. Des del moment que hi ha gent que haurà mort a casa sense una causa clara, i la qual no s'han practicat les proves forenses necessàries, el número de fatalitats només pot ser una estimació. Però les dimensions de la crisi són impossibles de minimitzar. Per desgràcia, la xifra de morts és tan elevada que no hi ha una conseqüència pràctica si la xifra real és el doble.

Al final el més important –des del punt de vista de salut pública– és tenir indicadors que permetin veure amb claredat les tendències. Cada mort individual és un drama, esclar. Però la resposta a la crisi sanitària es fa amb perspectiva i des de l'estudi dels grans números.

Cal exigir als governants una bona gestió de les dades –que, insisteixo, ha fallat inequívocament– però, al mateix temps, hauríem d'acceptar la impossibilitat de quadrar una pandèmia amb centenars de milers de contagiats en un Excel. Per això em sembla que el titular de portada de l'Abc ("Acaba el dol oficial per les víctimes sense saber-se'n el número") no és fiscalització de l'acció de govern, sinó pura explotació del dolor per a un interès polític. És a dir, una cosa tan perversa com la que denuncien.