Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

La Constitució es va votar sense garanties (ho diu ‘El País’)

Un editorial del 1978 evidencia com s'ha emblanquinat la història de la màxima norma espanyola

Pesco a les xarxes l'estupend editorial que 'El País' va publicar el 7 de desembre del 1978, és a dir, l'endemà que es votessin les Taules de la Llei Suprema i Inalterable, àlies 'la Consti'. I resulta que el relat de la Transició ens ho ha venut com un procés modèlic, quan no ho va ser tant. "Ahir, milers de ciutadans que volien votar no van poder fer-ho finalment, després d'alguna petita odissea administrativa, peregrinació per col·legis electorals i discussions amb presidents de meses", lamenta el rotatiu. "Es va votar –increïblement– sense un cens oficial i tancat i en el context d'un notable caos de llistats en què s'han produït duplicitats, absència de baixes, injustificades desaparicions de molts votants del 15 de juny i la desordenada incorporació al cens dels nous electors entre divuit i vint-i-un anys". L'editorial segueix amb la denúncia del "30% d'irregularitats censals en províncies com Ourense".

El contrast entre l'anàlisi d'aleshores i el que va passar després fa enrojolar: "L'abstenció [32,89%] va ser més gran del que es preveia. Aquesta és una mesura que enterboleix en certa mesura el panorama", admetia el rotatiu, abans de decidir que no, que 'prietas las filas' i endavant amb l'emblanquinament constitucional.

També té conya rescatar aquest fragment: "Sotmetre el ciutadà a una, potser, excessiva pressió psicològica sobre el seu dret-deure de vot i conduir-lo a una peregrinació kafkiana per meses i dependències en les quals no es reconeix la seva existència cívica és un excel·lent sistema per engreixar els arguments dels partidaris de l'abstenció". Goita, la seva recepta per a l'1-O. Esclar, és que ara –o mai– això no toca. Però jo els respondria amb aquesta frase del seu propi editorial: "Si la democràcia té un valor és perquè les urnes parlen, fins i tot quan no ens agrada el que diuen". No, si al final encara ens entendrem.

Postveritat

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF