17/02/2018

Cobrir un atemptat sense muntar un circ hauria de ser possible (2)

2 min
Stoneman Douglas High School de la ciutat de Parkland, a uns 70 quilòmetres al nord de Miami.

Ahir em van quedar per comentar les cinc recomanacions que la periodista Lauren McGaughy, del 'Dallas Morning News', va elaborar com a proposta per cobrir massacres com els tirotejos que hem vist darrerament als Estats Units sense convertir-ho en un circ mediàtic.

Són aquestes. 1) Tenir periodistes sobre el terreny amb formació específica. Això a Catalunya és difícil, perquè no hi ha tants periodistes especialitzats ni les catàstrofes naturals o els atemptats són tan freqüents, però certament les redaccions haurien de dotar-se d'un protocol mínim d'actuació. 2) Cooperar amb els mitjans locals. Fonamental: tenen els contactes fets i esperit col·laboratiu. Poden estalviar haver d'emprenyar gent que en aquell moment està per a coses més urgents. 3) Compartir reporters i recursos. O, com a mínim –afegeixo–, treballar en equip. No té sentit que dotze periodistes diferents preguntin a algú per la mateixa història. 4) Senzillament, no anar-hi. Aquest és el punt més polèmic, per a mi. McGaughy només ho suggereix com una opció i defensa que pots fer una bona cobertura a partir de periodisme ciutadà i contactes virtuals. Crec que és possible desplaçar-se a un lloc i observar-lo causant el mínim destorb. Encara que no parlis amb ningú –en un cas extrem hipotètic– hi ha un seguit d'impressions útils que no es poden aconseguir sense aixecar el cul de la cadira. 5) Anar al fons. Als Estats Units, la recursivitat d'aquests tirotejos fa que ja hi hagi un subgènere de "peça dedicada al dol". ¿Podem anar més enllà? Més que repetir la fórmula de singularitzar testimonis, ¿hi ha lloc per compondre un retrat més global de la localitat, sense perdre el factor humà?

Encara queda una altra pregunta fonamental, que reservo per a un tercer article –i ja l'últim– sobre aquesta qüestió.

stats