16/02/2018

Cobrir un atemptat sense muntar un circ hauria de ser possible (1)

2 min
Alumnes de l'escola de secundària Stoneman Douglas

BarcelonaSi un no ha estat a Egipte, és fàcil que cregui que les piràmides s'alcen imponents al mig del no-res desèrtic. Això és així perquè la pràctica totalitat d'imatges que ens arriben estan preses des del mateix angle: amb les dunes de fons. Però la veritat és que les construccions estan adossades al Caire. Per tant, el fons que es veu si tires la foto des de l'altra banda és un embull de teulades i antenes parabòliques. No dona per a postal.

Aquest mateix efecte es reprodueix quan els mitjans han d'informar d'una tragèdia com un atemptat o un tiroteig. La premsa inunda les pàgines de fotografies de dolor: familiars de les víctimes que s'abracen, nens que dipositen rams de flors, els plors desconcertats i desconhortats dels veïns... Són imatges que tenen pretensió icònica i simbòlica, amb les quals es busca traslladar l'estat d'ànim d'aquella comunitat que ha estat sotragada. Però la veritat és que, si giréssim la càmera 180 graus, el que veuríem és una gernació de fotògrafs i periodistes retratant aquestes estampes pretesament intimistes. L'agressió i la disrupció de la premsa s'ha convertit en un problema als Estats Units, on els tirotejos escolars estan dissortadament cada cop més a l'ordre del dia. A Sutherland Springs es calcula que el nombre d'informadors superava de llarg les 700 ànimes d'aquest municipi texà. Els mèdia volien retratar el dol de la localitat, però l'adulteraven completament amb la seva presència. A tall anecdòtic, els habitants no van poder comprar crema de protecció solar: els reporters l'havien esgotat.

La periodista Lauren McGaughy, del 'Dallas Morning News', ha elaborat una llista de cinc recomanacions que tenen molt de sentit a l'hora de cobrir aquestes matances. Les comentaré demà (si l'actualitat ho permet).

stats