Resum del primer diumenge post 11-S a Ulceralàndia. El Mundo treu un presumpte drap brut econòmic de Jordi Pujol jr. i aconsegueix que el tema acabi esquitxant l'independentisme. Com? Citant en portada un soci seu argentí ("Em va dir que Mas era un boludo i que li havien desaconsellat que fes el referèndum, aquesta bogeria de separar-se d'Espanya") que no ve a tomb de res però que alhora és impossible de guionitzar millor. La Razón , en canvi, tenia la nevera buida: l'únic que va poder fer és arreplegar 19 individus, agafar uns quants folis de la impressora, escriure-hi una lletra a cadascun -riu-te'n tu de la Comic Sans- i fotografiar-los de manera que es llegeixi L-A-M-A-J-O-R-I-A-S-I-L-E-N-C-I-O-S-A. El millor és el subtítol: "Economistes, advocats, estudiants..." Gent d'ordre, home, no com aquests pollosos de la Via! O sigui: el no-res periodístic. Com La Gaceta , que descrivia una hipotètica Catalunya independent el 2018 que ni els films de catàstrofes de Roland Emmerich: tot per poder dibuixar en portada Catalunya escindida d'Espanya però enfonsant-se en el Mediterrani. I El País imprimia un article de Javier Cercas en què deia que "no es pot ser demòcrata i estar a favor del dret a decidir". Com ho argumentava? Recordant-nos que "davant d'un semàfor en vermell" no tenim "dret a decidir si parem". Ni tan sols Coco -aquell muppet blau i pelut de Barri Sèsam que ens ensenyava a diferenciar "aquí" i "allà"- ho hauria pogut simplificar tant.
Al racó de pensar
LUIS MARÍA ANSÓN
ARTICULISTA D''EL MUNDO'
"Junqueras y su títere Arturo Mas no pueden quebrantar la Historia"
