Cas 'Gara': la censura pot ser una notificació administrativa
BarcelonaEl diari 'Gara' ha arribat a un acord amb la Seguretat Social per assumir el deute que tenia... el diari 'Egin', tancat fa vint anys pel jutge Baltasar Garzón. Paguen perquè no tenen cap altre remei, però han denunciat "l'espoli" que això suposa, sobretot tenint en compte que el Tribunal Suprem va acabar deixant sense efecte la consideració de la sentència en què s'afirmava que el diari feia activitats il·lícites relacionades amb ETA.
El traspàs de deute obligat entre empreses que recullen el testimoni l'una de l'altra és un procés lògic, perquè si no la gent aniria tancant companyies i canviant de marca només per alliberar-se de les motxilles generades per les pèrdues. Però en aquest cas la societat editora va caure en la fallida justament per la suspensió decretada pel jutge Garzón. Per tant, resulta cínic que, a sobre, acabi pagant-ho un segon cop una iniciativa editorial que, si bé és continuadora ideològica d''Egin', té també altres socis i altres treballadors. "Només una minoria autoritària i marginal pot voler el tancament de mitjans de comunicació o la fallida forçada d'una empresa que dona feina de manera directa i indirecta a més de 200 treballadors", han explicat els responsables de 'Gara'. Si aleshores el tancament d''Egin' era un acte polític disfressat de decisió judicial, ara un procediment administratiu és també la pantalla que amaga una voluntat evident d'incidir en el relat.
"Algú es pensava que no ens hi atreviríem?" Ho va dir José María Aznar, comentant des de Turquia el tancament del mitjà, en una declaració que rebentava qualsevol il·lusió de separació de poders i evidenciava el caràcter governamental de la decisió. Una frase sobre com funciona l'Estat, per cert, que agafa un renovat sentit veient la deriva espanyola dels últims anys.
