Cara i creu dels robots caçamanipulacions

BarcelonaLes verificacions estan de moda, ni que sigui perquè les xarxes han multiplicat la capacitat de difondre imatges manipulades, notícies antigues reciclades com si fossin noves, pures invencions i la tendència dels polítics a dir mentides sabent que quan els corregeixin ells ja estaran en una altra pàgina del seu fal·laç discurs... Una tendència suggereix que, si la tecnologia ha afavorit l’explosió de les anomenades ‘fake news’, també la tecnologia ha de poder combatre-hi. En aquesta columna els parlava fa unes setmanes de com la plataforma Full Fact havia desenvolupat una eina que permetia comparar discursos i textos governamentals amb dades oficials, de manera que es podien caçar automàticament les possibles falsedats. Ara llegeixo que Google aportarà dos milions d’euros a aquesta entitat (i també a Chequeado, Africa Check i l’Open Data Institute) perquè desenvolupi eines d’intel·ligència artificial que permetin la detecció automàtica de manipulacions i distorsions.

Benvinguda sigui tota l’ajuda robòtica: molt millor que els humans ens dediquem a escriure bones històries, investigar o analitzar, més que no a agafar el matxet i obrir-nos pas entre estèrils manipulacions. Ara bé, que sigui Google el que impulsi aquestes eines electròniques em genera un punt de suspicàcia: ¿no serà l’enèsim intent de derivar la responsabilitat sobre els continguts que acullen els seus canals? Impulsen eines (benvingudes siguin) i munten centres de revisió de notícies i comentaris (ídem). Però en realitat l’opacitat segueix sent la tònica dominant. En qualsevol mitjà, el lector pot dirigir les seves queixes a persones concretes. No és el cas de Facebook: una xarxa social en la qual, ves per on, la immensa majoria dels seus consumidors no coneixen el nom de ningú d’allà, més enllà d’aquell mascaró de proa Mark Zuckerberg.