Caño, de "l’insensat sense escrúpols" a la "coalició de rancúnies"
BarcelonaL’exdirector d’El País Antonio Caño parla per a El Mundo arran de la publicació del seu llibre sobre Rubalcaba. Hi ha algunes revelacions interessants, com per exemple que atribueix la raspallada de l’Estatut català al seu hagiografiat –perdó, biografiat– i no a Alfonso Guerra. Però el més interessant és sentir-lo parlar del seu pas pel diari de Prisa. Una de les preguntes va sobre el ja mític editorial que li deia ʺinsensat sense escrúpolsʺ a Sánchez. Assegura que Rubalcaba –que era membre del consell editorial– no hi va tenir res a veure. Ans al contrari, diu: li va trucar dient-li que havia caigut de la cadira i que s’estaven passant. Però el cas és que Rubalcaba va apostar sempre a cavall perdedor: Almunia, Bono, Madina, Díaz. I quan Sánchez va resistir tots els embats de l’aparell del partit –i de l’extensió mediàtica de l’aparell del partit– al diari no li va quedar més remei que plegar-se.
L’1 de juny es va consumar la moció de censura que el convertia en president i cinc dies més tard prescindien de Caño i proposaven Soledad Gallego Díaz com a nova directora d’El País. Ara, des de la seva illa de Santa Helena particular que és el llibre que presenta, diu que Sánchez va fer-se amb el poder gràcies a una ʺcoalició de rancúniesʺ. ¿Hi inclou la que li professava el seu equip des de les pàgines del diari? ʺNo conec la implicació de Sánchez ni si té res a veure amb aquesta decisió [de rellevar-lo com a director del diari]. Sí que és un fet que des que ell és on és, jo no soc a la direcció d’El Paísʺ, diu el periodista durant la conversa.
És una manera ben recargolada d’insinuar que ha estat víctima d’una purga política. Però és normal que s’hi refereixi amb una formulació tan indirecta. Altrament, el lector podria preguntar-se què el va dur, i amb quin padrinatges, a la direcció del diari, en primer lloc.
