16/04/2020

El CIS com a aplanadora de polítiques censores

2 min
"El govern espanyol utilitza el CIS per justificar la censura a mitjans", portada d''El Mundo'

BarcelonaEl principal problema per controlar la proliferació de les fake news és decidir a qui atorgues el poder coercitiu d'actuar. Als governs? Als gegants d'internet? A la gent? (¿I existeix, la gent, o es tracta només d'un concepte teòric, impossible de dur a una concreció operativa?). El CIS va sondejar els espanyols amb una pregunta extremadament capciosa: "¿Creu que en aquests moments s'hauria de prohibir la difusió de boles i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació social, remetent tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s'ha de mantenir la llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?". La trampa, esclar, és oposar notícies falses a fonts oficials. Per favor. El periodisme existeix perquè les fonts oficials no són de fiar. I la pluralitat informativa assegura –si més no en teoria– que la gent amb discerniment pot triar quin mitjà satisfà millor les seves necessitats.

De fet, el CIS seria una font oficial. I permet titulars dels diaris afins com "El 88% dels enquestats demanen que es doni suport al govern" (El País) o "Més del 90% reclama unitat política davant la crisi" (El Periódico). També és cert que els dos partits de govern retrocedeixen 2,3 punts en intenció de vot. Però això, esclar, ja no ho destaquen. En tot cas, l'enquesta és sempre una palanca de polítiques. I que es pregunti de manera tan demagògica si el govern ha de controlar els mitjans de comunicació no deixa de ser un símptoma més que, en del nou món que s'obre per la pandèmia, no hi faltarà qui vulgui aprofitar l'ocasió per instaurar noves mesures de control social. Cal lluitar contra les fake news, perquè és (també) una qüestió de salut pública. Però això no té res a veure amb la censura o la intervenció de mitjans que semblava suggerir el CIS.

stats