Bodegó de Cebrián dient quatre cops que marxa perquè vol
BarcelonaJuan Luis Cebrián, factòtum de Prisa des de la seva creació, es regala una entrevista a ‘El País’ per parlar de la seva successió. La principal preocupació és deixar clar que marxa perquè vol, tot i les dotzenes d’informacions que apunten en sentit contrari. Al llarg del text –una peça d’orfebreria controlada al mil·límetre com correspon a una declaració del ‘boss’ d’una empresa cotitzada en el seu propi mitjà– s’insisteix fins a quatre cops en aquesta idea: “A primers d’octubre, de forma voluntària, vaig enviar una carta al president de la comissió de successió de la companyia dient-li que volia obrir el pla de successió”, “El pla de successió el vaig posar jo en marxa voluntàriament”, “Crec que tinc dret al retir i, per descomptat, si no m’he retirat abans ha sigut per sentit de la responsabilitat” i “Jo el que estic tractant és de marxar, des de fa anys, ja”. Tanta insistència fa pensar en aquell refrany castellà: 'Dime de qué presumes y te diré de qué careces’. Cebrián busca la sortida honorable tot i que bona part dels accionistes han maquinat per fer-lo fora en considerar-lo responsable de la mala marxa del grup l'última dècada. I s’autoerigeix a l’entrevista en president d’una fundació que ha de controlar la línia editorial dels mitjans; és a dir, retenir el poder cedint la gestió empresarial.
Diu que ho fa per garantir l’autonomia de les redaccions. Però justament el vaixell insígnia d’‘El País’ ha vist com patia una crisi de prestigi inèdita a Europa. Criticat des del ‘New York Times’ fins a la 'Columbia Journalism Review'. Amb una fuga de periodistes bandera que n’han criticat la línia editorial. Amb una crisi d’identitat respecte a l’electorat socialista que li és natural. Si, tal com clama a l’entrevista, s’ha protegit la feina dels bons periodistes que té ‘El País’, ¿què ha passat, exactament, Cebrián?
