Publicitat
Publicitat

PAREU IMPREMTES

La Bíblia més cotitzada (i altres errates)

La paradoxa de les errates és que són molt fàcils de detectar un cop s’han publicat. Fins i tot els novel·listes, que repassen els seus textos sense la pressió temporal dels periodistes, sucumbeixen a les escaramusses d’errors tipogràfics i pífies diverses. Fa un parell d’anys, Arturo Pérez Reverte va fer que un dels seus personatges llegís una novel·la de Somerset Maugham escrita 16 anys després de l’any en què situava l’acció. En va fer un article autoflagel·latori i encara ara, en nits silents, se senten els seus cops de cap contra l’escriptori. Hi ha caçadors d’errates gairebé professionals. I fa unes setmanes, a Barcelona, es va celebrar el primer premi Borni, que distingeix les relliscades més sonades en novel·les històriques.

Ni Shakespeare s’escapa de ficar la seva barda pota en la galleda de l’error: Hamlet se suposa que és un personatge del segle X, però en un moment de l’obra es parla d’un canó, un artefacte que encara trigaria quatre-cents anys a aparèixer. Ara bé, la reina de les errates literàries és la que van cometre uns impressors encarregats de fabricar una Bíblia King James, l’any 1631. A la llista de manaments, hi van consignar el de “No cometràs adulteri”. Però es van oblidar d’una paraula. I una d’important: “No”. Uns quants (in)fidels devien morir abraçats a aquella Bíblia, per si l’havien d’esgrimir davant la divina autoritat competent.

Els no-tan-amics de Gabo

“Ha mort un gran escriptor, les obres del qual van donar gran difusió i prestigi a la literatura”. Són paraules de Mario Vargas Llosa, lamentant la mort de Gabriel García Márquez. Però en una entrevista del 1984 era menys amable amb el difunt: “Gabriel García Márquez, Mario Benedetti i Julio Cortázar. Aquests són els [intel·lectuals condicionats per l’esquerra] més il·lustres [...], tots perfectament manipulats, subordinats, corruptes”. En tot cas, no tots els enemics de García Márquez li concedien el benefici de la contrició. Zoé Valdés, que mai va perdonar a l’escriptor haver sigut amic de Fidel Castro, concloïa el seu obituari amb un enverinat “Que descansis en pau... si és que pots!!”

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF