El ball de ganivets per la renovació del PP esquitxa la premsa

BarcelonaLa implosió del PP s'agreuja amb el (no) moviment d'Alberto Núñez Feijóo, que prefereix continuar presidint la Xunta abans d'embrancar-se en un incert assalt a la Moncloa. Però la decisió va fer saltar la sorpresa a Las Gaunas i els diaris no acabaven d'assimilar-ho. 'El Mundo', per exemple, el renyava dos cops, titllant-lo de covard. Primer, al titular "L'espantada de Feijóo obre el xoc Santamaría-Cospedal". I, després, a la cita que encapçala l'edició, i que correspon al gran 'blandiblub' de la filosofia de quatre rals, Paulo Coelho: "Quan algú desitja alguna cosa ha de saber que corre riscos i per això la vida val la pena". Mentrestant, 'La Vanguardia' també suggeria que la cosa quedava entre l'exvicepresidenta i l'exministra de Defensa ("La renúncia de Feijóo esperona el duel Cospedal-Santamaría"), la qual cosa entra en una certa contradicció amb la portada de l''Abc', quan diu que "Feijóo renuncia a liderar el PP i aposta per una renovació radical" i també que el polític "creu que el partit necessita cares noves". Ui sí, novíssimes. Com Margallo, que també ha alçat el dit, ni que sigui per neguitejar l'exvicepresidenta dels seus (mals) amors.

Només Pablo Casado, entre els gesticulants, podria encaixar –i encara mínimament– en una certa idea de renovació. Però les primeres pàgines de 'La Vanguardia' i 'El Mundo' recorden que està a punt de ser investigat pels dubtes que generen les seves titulacions oficials. Les carreres massa fulgurants amaguen sovint el llautó rere la brillantor.

Aquest és el vodevil que 'La Razón' es mira des de la barrera, entre divertida i nostàlgica. La seva portada diu: "Feijóo s'aparta i desferma la guerra per la successió de Rajoy al PP". És l'única que invoca l'esperit del president deposat per entonar –entre línies– un sentidíssim "...i després d'ell, el diluvi".