PAREU MÀQUINES

Aspirar a la centralitat és acusar les tensions

Anàlisi sobre el que ens deixa el curs més difícil (tercera part)

Una complicació d'aquesta columna és la dificultat de criticar també els errors propis de la capçalera: no puc exercir de defensor del lector mentre formo part de la redacció que fa el diari. Tot i així, procuro incloure l'autocrítica quan un afer mereix prou atenció. Una altra cosa és el posicionament editorial, que aquest any ha generat algunes queixes per part d'alguns lectors (i crítiques a les xarxes socials, algunes d'inequívocament orquestrades). Aprofitant que acabo el curs, m'agradaria acomiadar-me amb una breu reflexió.

L'ARA és un diari que aspira a la centralitat. I ara, simplificant, ens trobem que el catalanisme està partit entre els qui creuen que la independència immediata i en una lluita a camp obert és possible, i els qui defensen que un replegament –s'entén que momentani– és l'estratègia més intel·ligent. Un diari que aspiri a la centralitat per força ha d'acusar internament aquesta tensió. De fet, dividir el sobiranisme entre els pota negra i els traïdors és la jugada més hàbil de l'unionisme en l'últim trienni. Jo no comparteixo absolutament tots els posicionaments del diari, però això –quan passa el comprensible moment de frustració– resulta, en realitat, alliberador: vol dir que hi ha un intent de superar el clixé i assolir la complexitat. I l'ARA, en un moment en què tots perden vendes a les edicions en paper, està creixent. Deu ser símptoma que la fotografia fragmentada que oferim s'ajusta bastant a la percepció col·lectiva, que és diversa, com també ho és l'equip que fem el diari. I deu voler dir també que la informació que oferim és percebuda com a fiable. A partir d'aquí, assumeixo el compromís de parlar més de nosaltres al 'Pareu Màquines'. Cosa que no podria fer a gaire cap altre lloc, per cert.

Un estiu més, doncs, moltes gràcies per ser-hi. Aquesta columna hi ha dies que llisca fàcilment i d'altres que és un 'tour de force' personal. Però l'escalf que feu arribar –i les pistes sobre temes!– són la millor beguda energètica: fins a la tornada.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF