05/08/2018

Aprofitar-se de les víctimes, siguin dels manters o d'ETA

2 min
Aprofitar-se de les víctimes, siguin dels manters o d'ETA

Barcelona'El Español' parla amb José Bravo, turista agredit per un manter. El titular és "Vull marxar de Barcelona, perquè tinc por". I a les xarxes promouen el tema amb una cita seva: "Aquest país s'assembla ja al tercer món. La vida aquí és perillosa". Les ferides que va rebre són indicatives d'una situació lamentable que no costa gaire atribuir al missatge implícit que es llança des de l'Ajuntament de la ciutat: és la llei del més fort i impera la impunitat. Només cal recordar com la tinent d'alcalde Laia Ortiz explicava fa dies que no actuaven més perquè no podien garantir la seguretat dels agents. Ara bé, i dit això, ¿té cap autoritat Bravo per parlar del que està parlant? Al capdavall, a Miami hi ha 5,4 homicidis per cada 100.000 habitants, mentre que a Catalunya la xifra és del 0,91. És a dir, sis vegades menys. I a la ciutat de Miami l'estadística puja fins a 12,2 assassinats per cada 100.000 habitants.

El periodista tenia dues opcions. Obtenir del seu testimoni un relat que permetés fer-se la idea de com és patir una agressió d'aquesta naturalesa, o bé deixar fluir la seva ràbia contra els agressors –amb un discurs que frega el racisme– i contra la ciutat, governada per unes forces que no cauen especialment bé al mitjà. De les dues opcions, només una fa més savi el lector.

Parlant d'utilització de les víctimes, 'La Razón' mostra en portada una dona esquinçant una fotografia de l'etarra Santi Potros, que sortia aquest diumenge de la presó. Els familiars dels assassinats tenen tot el dret a la rancúnia eterna. Però el diari, com a presumpte catalitzador de la realitat complexa, hauria d'explicar també que hi ha víctimes que defensen el perdó, la sutura i girar full. ¿No és una ofensa, silenciar-les sistemàticament? ¿No resulta un dolor afegit, pressionar perquè només es puguin definir a partir de la seva condició de víctimes?

stats