Això no ho arregla ni un fiscal de confiança
En un Pareu màquines anterior escrivia que Alícia Sánchez-Camacho potser s'havia disparat un tret al peu en pactar amb Método 3 la retirada de la denúncia per espionatge a canvi de 80.000 euros. A mesura que passen els dies, la metafòrica ferida al peu amenaça d'estendre's i causar un mal més greu. Ahir, a La Vanguardia , Antoni Puigverd fins i tot suggeria la seva retirada de la política ("Està passant dies molt delicats, potser definitius") i preguntava: "Per què es queixa, ara, de la violació de la seva intimitat, i el dia que la van gravar estava precisament penetrant en la intimitat més escabrosa de la família Pujol?" El País obria pàgina amb el tema i explicava que almenys una de les dues asseguradores que haurien de pagar els 80.000 euros en qüestió no es dóna per al·ludida i es nega a afluixar la mosca. I deia també: "Després de retirar la demanda, el veto judicial a la difusió ja no està en vigor". Brou de llengua: escriuen això però no s'han atrevit a desafiar la resolució judicial que prohibeix explícitament la difusió de la conversa. El Periódico , en canvi, aprofitava un comunicat de CiU que diu que Camacho "admet tenir interès a perjudicar CiU i assegura que té un fiscal de confiança" per deixar anar el que és la perla més substanciosa dels tres minuts i mig de conversa -sobre 2 hores i 22 minuts-, que són els que han circulat per les xarxes.
Al racó de pensar
CÉSAR VIDAL
ARTICULISTA DE 'LA RAZÓN'
[Sobre les beques de Wert] "Els bolxevics van assassinar en massa [...] però no van caure en l'error de creure que els ganduls, estúpids o incapaços havien de rebre un tracte de favor"
