L'acostament dels presos: tirant llimona a la ferida oberta

BarcelonaAra que ETA ja no existeix, s'hauria de poder admetre que la dispersió de condemnats per les presons espanyoles era un càstig a les famílies o, més exactament, una política de pressió contra l'anomenat entorn social del grup. L'únic pretext que es feia servir –que la dispersió impedia als engarjolats seguir coordinant l'organització– resulta obsolet des que ETA no actua. Però hi ha una part de la premsa espanyola que es resisteix a passar de pantalla perquè la perpetuació d'ETA –parlo en termes estrictament editorials i un cop acabada la violència; hi va haver molt de dolor infligit a periodistes i les seves famílies– li resultava molt convenient. Pedro Sánchez ha anunciat que revertirà la dispersió i 'El País' ho titula des de la cordialitat: "El govern ja prepara acostaments individuals de presos d'ETA". El subtítol encara ho embolcalla més amb plàstic de bombolletes: "Els primers trasllats seran de reclusos amb condemnes reduïdes". En canvi, 'El Mundo' encarna justament l'altra concepció. "Les víctimes exigiran al carrer que Sánchez no acosti etarres". Amb el franquisme cal girar full, diuen. L'1-O ha de quedar enrere, asseguren. Però, en canvi, tiren llimona a la ferida del conflicte basc, instrumentalitzant el dolor de les víctimes.

Parlant de temes morals, 'El País' també ven amb suavitat el tema de l'eutanàsia: "El Congrés aprova regular l'eutanàsia amb el rebuig del PP". També ho fa 'El Periódico': "L'eutanàsia s'obre pas amb l'única oposició del PP". Quin contrast en com ho explica 'La Razón': "El Congrés dona llum verda a l'eutanàsia universal gratuïta amb el suport de Cs". D'una banda, fa campanya contra Ciutadans. De l'altra, suggereix que Sánchez vol anar dispensant eutanàsies com qui reparteix 'conguitos' en una festa d'aniversari. És una banalització absoluta del dolor de molta gent i del dret a una mort digna.