image-alt

PAREU MÀQUINES

ÀLEX GUTIÉRREZ

Oportunitat per al '.cat'

S'ha obert la veda i ara tothom que vulgui (i pugui pagar-s'ho, que la broma no és pas barata) pot intentar registrar qualsevol domini a internet. Alguns espavilats s'han llançat com bojos a registrar...

La gran novel·la dels editors de 62

Diuen que la novel·la d'un editor és el catàleg de la seva editorial, però no és freqüent que un segell sigui tan prolífic per poder encapsular la seva producció entre dues tapes, estesa en uns quants...

Les galtes enceses dels pobres germans Susmozas

Ricardo Cavolo és un dissenyador de Salamanca en la trentena, llicenciat en belles arts però amb ramificacions en el vídeo i la fotografia. Ell és l'autor d'aquesta tapa, en la qual veiem els tres germans...

La caverna del mite ara és un supermercat

A la sèrie Embruixada hi sortia un tal Dick Sargent, un de tants actors secundaris condemnats a la memòria imprecisa del públic. Era un nom artístic que va manllevar d'un il·lustrador del (mític) Saturday...

image-alt

Una biblioteca que pot ser refugi o presó

Hauria estat molt fàcil il·lustrar Stoner , de John Williams, amb alguna pintura d'Edward Hopper. El protagonista que dóna nom al llibre és algú estàtic, encallat en una vida tan simple com plena...

La memòria i la tristesa són de color blau

Una portada molt nua, perquè llueixi el color crema suau, que és el color del paper quan l'editor té la delicadesa de no encolomar-nos aquell horror de pasta química d'un blanc nuclear que fereix els ulls....

Una crida a l'amic autonòmic

Aquest decret no només obre la porta a les privatitzacions: també empeny els canals més deficitaris perquè acabin acollint-s'hi. TV3 no té una amenaça latent, perquè no genera dèficits (significatius) i ni...

La col com a metàfora de perdre la xaveta

Amb permís de les meves amigues vegetarianes -els amics homes són tots carnívors- m'arriscaré a qualificar la col reescalfada com un plat poc atractiu. Irvine Welsh l'ha fet servir per titular el seu nou...

Una pluja que difumina la memòria

Mirar a través de la finestra en un dia de pluja desdibuixa prou els contorns perquè les persones acabin perdent la seva individualitat. Sota un paraigua es fa evident la nostra vulnerabilitat, fa que tots...

image-alt

La llauna de quan la família imita l'art

Que els teus pares siguin artistes de performances pot ser una circumstància vital fotuda, especialment si et fan participar, tant sí com no, en les seves accions . Els dos nens de la família Fang han de...

La dolorosa fascinació per les paraules

El nou llibre d'Empar Moliner no té foto a la portada. A la contra, sí: l'autora, en angle picat, estén la mà cap al lector mentre somriu i mira amb ulls lluents. Però la portada és tota negra, a excepció...

image-alt

Sempre seré bonica, m'informen els d'Edicions 62

En el catàleg de llenguatges secrets, les flors ocupen un fragant lloc destacat. De l'amor ardent que evoca un cactus a la ingratitud expressada per un ranuncle, el ventall de missatges que poden trasmetre...

Mantenir una mirada

Un diari és una mirada sobre el món i, per tant, la seva desaparició és forçosament una mala notícia: la pluralitat de pensament sempre és higiènica. Necessitem mitjans diversos, ni que sigui per...

L'opulència d'una llengua viva i morta alhora

Haver viscut nou anys a la plana de Vic no m'ha servit per saber que aquest llefre del títol, segons explica el diccionari Alcover-Moll, és un adjectiu propi d'allà i que pot significar tant golut com...

Tres sospirs durant els Goya

1. Escric això mentre tot just comença la gala dels Goya. Si el número musical inicial marca tendència del que queda de la nit, la dels premis Gaudí ens semblarà digna en comparació de l'Òpera de París. A...

image-alt

Un inspector d'esquena (i un cavall desaparegut)

Els indignats dels anys 20 eren bastant més expeditius que els seus futurs successors: en comptes de tallers de bongos a la plaça de Catalunya feien atemptats com el que va tenir lloc el 16 de setembre del...

image-alt

TNT emetrà la pertorbadora 'Black mirror'

Una de les sèries més trencadores de la televisió ja té comprador espanyol: el canal TNT ha anunciat que emetrà Black mirror a l'abril. Amb només tres episodis en aquesta primera temporada, emesa al...

image-alt

Osamu Dazai, un suïcidi en cinc temps

D'aquí poc més de catorze mesos, el noi que camina amb aire absent per aquest mercat ambulant d'anguiles, a prop de l'estació de Mitaka, es tirarà daltabaix d'un canal juntament amb la seva nòvia, i...

image-alt

Llamps i llamps; llamps de rellamps!

Després d'haver potinejat amb les vides del músic Maurice Ravel i del corredor Emil Zátopek, Jean Echenoz tira ara d'un dels personatges més singulars del segle XX: el físic Nicola Tesla, els mèrits...

Un home i una dona alcen els braços i no sabem per què

Kari van Tine va créixer en una cabana enmig dels boscos de Maine. El seu pare, un cop enllestida la feina a la granja, li llegia contes fins que s'adormia. Actualment, viu en un estudi ple de llum a...

El mirall opac del mur d'una presó

Bernard Malamud (1914-1986) va guanyar el Pulitzer l'any 1967 per aquesta novel·la inspirada en el cas real de Menahem Mendel Beilis, un jueu injustament empresonat a la Rússia tsarista de principis del...

Morir-se segons Twitter

La cursa per ser els primers engendra monstres de titulars com ara "Fidel Castro ha mort, segons Twitter". L'aberració de la construcció és evident: Twitter en si mateix no té una única entitat, sovint diu...

Compte, compte, que el Senyor et vigila

José Antonio Marina passa revista a la cosa pecaminosa amb aquest Pequeño tratado de los grandes vicios . L'assaig està il·lustrat per un fragment de La taula dels pecats capitals , de Hieronymus Bosch...

Porom-pom-pom-pom. Pom.

Fer un programa sobre nadales sense que es disparin totes les alarmes diabètiques per excés d'ensucrament és una tasca quimèrica, però Roger de Gràcia se'n va sortir amb el seu episodi especial de No me la...

La dona que estimava amb tota l'ànima

Edward Hopper és el clàssic de les portades de llibres. Els seus personatges emanen un estat d'ànim prou ambigu perquè el lector hi pugui abocar les sensacions que li hagi despertat la història, siguin...

Hi és però alhora no hi és

La gràcia d'aquesta Parella baixant una escala, de J.C. Leyendecker, és que en realitat no veiem l'escala enlloc: només la sumptuosa barana ens en dóna notícia. L'efecte és més evident a la imatge completa,...

Una mossegada vampírica no gaire fonda

La cosa vampiresca s'ha desfermat sense aturador els darrers temps per culpa de subproductes com Crepúsculo, una saga de pel·lícules tan desproveïda d'humor com de sentit del ridícul. Christopher Moore dóna...

Una advertència oportuna a Rajoy

El do de l'oportunitat fa que Adesiara l'encerti en editar, precisament ara, Consells sobre política i A un governant incompetent, de Plutarc (46-135 dC), reunits en un sol volum i fins ara inèdits en...

Aquella inoportuna suor

Twitter valida aquella noció que, en els debats electorals, no són les idees en col·lisió les que determinen guanyadors i vencedors, sinó els aspectes formals. La suor a les celles de Nixon, contra el polit...

No és només un acudit

Sí: l'humor fereix sensibilitats. Perquè és una eina de qüestionament. Perquè busca relaxar les cotilles del control social o, si més no, perquè almenys assenyala la nuesa del poderós, sigui emperador,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 88 | 89 | 90 | 91 | 92 | Següent >