Josep Brunet tan sols corria quan era necessari, només s’entrenava els dijous i no es llançava mai a terra per una pilota, una feina per a la qual ja servien altres jugadors, però, tal com fa uns dies recordava Jordi Villacampa, l’exjugador de la Penya va ser un avançat al seu temps, un precursor que va trencar motlles. Ahir el club verd-i-negre el va recordar al Palau Olímpic amb un emotiu minut de silenci previ al partit contra el CB Valladolid en què Alberto Abalde va debutar a la Lliga Endesa.
L’escena resumeix les virtuts del Fiatc Joventut, un club que manté intacta l’essència del bàsquet. D’una banda, rendeix homenatge als seus herois passats. De l’altra, potencia el seu planter apostant per les estrelles del futur. La recepta sembla fàcil i no ho és; cuidar les arrels per tenir el creixement assegurat. La proposta té risc, però és més barata que altres alternatives i augmenta l’autoestima dels aficionats.
Ara que el club prepara la celebració del vintè aniversari de l’Eurolliga guanyada l’any 1994 a Tel Aviv és un bon moment per fer balanç i repassar quines coses s’han fet bé i quines malament durant les últimes dues dècades. A la pista i als despatxos, on l’entitat tot just intenta recuperar-se ara d’un concurs de creditors.
La situació econòmica del Fiatc Joventut continua sent difícil i delicada, la gestió exigeix més rigor que mai, però és impossible no dibuixar un somriure en intentar endevinar el futur de Guillem Vives, la generació del 95 i les altres joies del planter.
