Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

El dia que Sam Presti va descobrir Guillem Vives

Sam Presti, un dels general managers més reconeguts de la NBA i el responsable de la construcció dels Oklahoma City Thunder que van disputar la final de la NBA l'any 2012, va visitar ahir l'Olímpic de Badalona amb la intenció de seguir les evolucions de Tibor Pleiss en directe i reunir-se amb ell. La franquícia vol reorganitzar la posició de pivot, i l'alemany de 24 anys, jugador del qual té els drets, és una de les opcions de futur. El viatge va servir per descobrir Guillem Vives, un base que s'està convertint en una de les sensacions d'aquest inici de temporada. Assegut just al darrere de la banqueta del Laboral Kutxa, aquest amant de la música jazz va anar omplint el seu quadern amb anotacions relacionades amb el dorsal 16 del Fiatc Joventut.

El jove, que està estudiant psicologia a través de la UOC, resumeix moltes de les virtuts que la nova Lliga Endesa ha de potenciar per recuperar l'espai mediàtic perdut. Guillem Vives juga sense por i aposta per arriscar, intentant encomanar el seu joc alegre. La primera opció sempre és córrer. La segona, buscar un company en situació d'avantatge. Es tracta d'una filosofia que, tot i les evidents limitacions econòmiques, està aconseguint enganxar aficionats a Badalona, on el club s'ha proposat arribar a nous barris.

"Feia anys que no veia un jugador jove amb un talent com el de Guillem Vives. El felicito, a ell i a tots els que han treballat amb ell", diu Sergio Scariolo, conscient que l'explosió respon al seu talent, però també a l'esforç de tots els entrenadors que l'han fet millor fins a fer-lo arribar al primer equip de la Penya. Res és casual a Badalona, on s'han cregut com ningú una fórmula, la d'apostar pel planter, que multiplica com cap altra l'alegria que es genera després de qualsevol victòria.

El projecte del Fiatc Joventut funciona, però també és cert que cadascun dels 18 clubs de l'ACB, una associació que demà intentarà escollir nou director executiu, considera que el seu camí és el millor per fer créixer la competició. Els seus dirigents no s'adonen, en canvi, que tots caminen despullats pel carrer, mentre desperten la riota d'uns aficionats dels quals s'han allunyat tant que ja no escolten les seves propostes. Són els protagonistes contemporanis d' El vestit nou de l'emperador. Als seguidors dels equips de bàsquet els importa ben poc qui acabi escollit i l'únic que esperen és que de la seva elecció surtin beneficiats, com passa a la NBA, tots els conjunts i no tan sols els que considerin que tindran més eines per influir en el seu criteri arbitral.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF