VALLPARADÍS
Misc 24/03/2014

L’agenda negra de Jordi Bertomeu

i
àlex Gozalbo
2 min

El model de llicències de l’Eurolliga està mal explicat i no va sobrat de claredat. Una de les seves debilitats és que les places dels equips participants salten d’un país a un altre, cosa que dificulta la comprensió dels aficionats. La solució passa pel canvi que l’organització està ultimant i que espera tenir preparat per a l’any vinent. Després caldrà esforçar-se amb la pedagogia per accentuar la intenció de la norma, que no és una altra que fer compatibles els grans projectes esportius que sobreviuen en mercats petits amb les noves propostes emergents. Alemanya té un exemple per a cada cas: el Brose Baskets Bamberg i el Bayern Munic.

El gran objectiu de Jordi Bertomeu és crear una Lliga Europea, i tots els passos que està fent des de fa uns anys són per incrementar el nombre de partits entre els millors equips del continent. La competició s’allarga, però sempre en la seva fase més interessant. L’Eurolliga va començar retocant els play-off dels quarts de final i va continuar estirant el Top 16. La fase inicial, en què l’emoció és menor i el nivell dels equips irregular, es manté intacta.

L’Eurolliga no descarta moure la competició als caps de setmana, però és una acció que encara no ha estudiat. La decisió, que mereix debutar i que ha de ser analitzada amb detall, és impensable per a la pròxima temporada. L’organització, a més, dubta de l’efectivitat que tindria la mesura, ja que els altres esports amb els quals ha de competir el bàsquet tenen una gran presència a la graella televisiva dels dissabtes i els diumenges. L’escletxa dels dijous i els divendres no està funcionant malament, tot i que per valorar un format es necessita una mica més de perspectiva.

Les idees que hi ha escrites a l’agenda negra de tapes dures que acostuma a utilitzar Jordi Bertomeu poden ser més o menys encertades, però el que és evident és que l’Eurolliga manté un rumb clar i estable, ambiciós i amb visió de futur. Tot el contrari que una ACB que, paralitzada pels interessos particulars de cada club, és incapaç d’aixecar la vista i proposar una estratègia col·lectiva.

stats