Abans de fitxar pel Barça, Mario Hezonja es va posar l'escut blaugrana com a imatge de perfil al Facebook. L'aler croat, que de petit sempre escollia l'equip català de Frank Rijkaard i Patrick Kluivert per jugar a la videoconsola, és l'exemple del jugador sobre el qual convé construir un equip. Hi ha esportistes amb talent i d'altres amb sentiment de club, però no és fàcil trobar-ne que reuneixin les dues característiques.
Tot i que ara ha desaparegut de les deu primeres posicions del draft a les prediccions dels especialistes, el futur del jugador és a la NBA. Està apuntat als iPads dels scouters que l'any passat van seguir de prop la seva evolució amb el filial blaugrana a l'Adecco Or. L'únic interrogant és encertar la data i determinar el rol que tindrà.
Ahir Mario Hezonja va ser un dels tres joves jugadors que van animar el matí al Palau Blaugrana, on Àlex Abrines i Marko Todorovic també van tenir un gran protagonisme. L'aficionat del Barça exigeix guanyar i detesta perdre, però prefereix fer-ho amb gent de futur i no amb mercenaris poc implicats que tenen un cotxe tan gran com el seu ego. Els exemples de Pau Gasol i Joan Carles Navarro demostren que guanyar amb joves no només és possible sinó que, a més, multiplica l'autoestima dels seguidors.
Al club blaugrana no acaben de tenir clar si aquesta temporada podran discutir títols al Reial Madrid i això els preocupa. Seria bo que algú s'allunyés de les exigències del dia a dia a les quals està obligat l'entrenador, aixequés la vista i pensés en la pròxima temporada per diagnosticar si els joves hauran progressat el necessari per inaugurar una nova etapa hegemònica. No només aquests tres que habiten al primer equip, sinó també Marcus Eriksson, que juga cedit a Manresa, i la resta, que treballen amb Aleix Duran.
És el moment de començar a recuperar el pla de ruta marcat amb encert l'any 2010 i que pretenia barrejar vuit jugadors de primer nivell europeu amb quatre joves de gran progressió. El club compta amb algunes de les promeses més interessants d'Europa, però ara queda la part més difícil, la de gestionar amb encert l'últim esglaó.
