Fernando Martín, l’irresistible encant d’un pioner PEDRO SÁNCHEZ TRIA...

BarcelonaTot i que, quan va visitar El hormiguero, va tenir un lapsus i va citar Chuck Norris quan es volia referir a Audie Norris, Pedro Sánchez és un gran amant del bàsquet, esport que va practicar fins als 21 anys. Això ho sap tothom. També un Pablo Iglesias que, després de les eleccions del 20-D, li va regalar el llibre Historia del baloncesto en España per animar-lo a pactar la formació del govern espanyol. El secretari general del PSOE va formar part del planter de l’Estudiantes, igual que el seu ídol de joventut, Fernando Martín. El jugador, mort l’any 1989 en un accident de trànsit a la madrilenya M-30, va ser un pioner i es va convertir en el primer europeu no format als Estats Units a debutar a la NBA. La fita es va produir durant la temporada 1986-1987 i va servir perquè tota una generació el tingués com a referent social d’èxit. Fernando Martín tan sols va disputar 147 minuts repartits en 25 partits, un dels quals de play-off. Va anotar 22 punts i va capturar 28 rebots durant una campanya en què va enyorar com mai el cocido i els embotits. El dia del seu debut oficial contra els Seattle Supersonics, els Blazers van reconèixer que el van fer jugar (122 segons) perquè hi havia tres periodistes espanyols que havien viatjat fins allà -Sixto Miguel Serrano, Manolo Lama i el fotògraf Fernando Laura-. Tot i això, la seva condició de pioner i la seva mort prematura el van convertir en una icona a la qual molts van admirar.

Les seves millors actuacions van arribar amb les samarretes del Reial Madrid i de la selecció espanyola. Quan va tornar de la NBA, el club blanc li va signar un contracte de 100 milions de pessetes, una remuneració mai pagada abans a un jugador de bàsquet. Estimat pels seguidors merengues i odiat pels culers, el caràcter competitiu de Fernando Martín l’hauria fet triomfar en qualsevol esport que hagués escollit.